El cas de la Rússia de 1991 és un dels exemples més extrems d’aplicació de la teràpia de xoc, un conjunt de polítiques econòmiques basades en el lliure mercat radical que tenen les seves arrels intel·lectuals en l’Escola de Chicago (els coneguts com a Chicago Boys).
De l’economia planificada al buit
Amb la dissolució de l’URSS, el govern de Boris Ieltsin, aconsellat per economistes occidentals (com Jeffrey Sachs) i el grup local liderat per Iegor Gaidar, va decidir que la transició al capitalisme no podia ser gradual. Havien de destruir el sistema soviètic abans que els comunistes poguessin reorganitzar-se.
Els pilars de la Teràpia de Xoc
Aquesta estratègia es va basar en tres eixos immediats:
- Liberalització de preus: De la nit al dia, l’estat va deixar de controlar els preus. La inflació es va disparar (més del 2.000% el 1992), eliminant els estalvis de tota una vida de la classe mitjana i treballadora.
- Privatització massiva: Es van repartir vouchers (vals) a la població per comprar accions de les empreses estatals, però la gent, empobrida i amb fam, els va vendre per preus ridículs a especuladors.
- Retallada de la despesa pública: Es van eliminar subsidis i ajudes socials, desmantellant la xarxa de seguretat en un moment de crisi total.
El naixement dels Oligarques
El procés de privatització més infame va ser el programa de Préstecs per Accions (1995). L’estat, necessitat de diners, va demanar crèdits a un grup de banquers emergents. Quan l’estat no va poder tornar els diners, aquests banquers es van quedar amb les joies de la corona russa (petroli, gas i níquel) per una fracció del seu valor real.
Així va néixer la classe dels oligarques: individus que van acumular una riquesa immensa gràcies a les seves connexions polítiques durant el caos de la transició.
Impacte social: Una catàstrofe humana
Rússia va patir un salt cap a un estat de desordre absolut:
- Empobriment: Milions de persones van passar de tenir una vida austera però garantida a la misèria absoluta.
- Mortalitat: L’esperança de vida masculina va caure en picat (dels 65 als 57 anys) a causa de l’alcoholisme, el suïcidi, la mala nutrició i el col·lapse del sistema sanitari.
- Criminalitat: Va sorgir un buit de poder que va ser omplert per les màfies i la corrupció sistèmica.
Connexió amb els Chicago Boys
Tot i que els Chicago Boys originals són famosos pel Xile de Pinochet, la doctrina de Milton Friedman va ser la guia ideològica a Rússia. La idea era que el mercat s’autoregularia sol un cop eliminades les traves de l’estat. Tanmateix, a Rússia es va demostrar que, sense institucions fortes ni estat de dret, la liberalització no crea competència, sinó monopolis de tipus gàngster.
Aquest episodi és el perfecte exemple d’un Sistema Wendigo a escala estatal: un sistema que, en la seva ànsia per extreure el valor de les estructures públiques i privatitzar-les, acaba devorant el propi teixit social que el sosté. La teràpia de xoc no va ser una cura, sinó un trauma que va deixar cicatrius profundes en la psique russa i que va pavimentar el camí cap al retorn de l’autoritarisme anys més tard.
Enfilall
Deixa un comentari…