El terme sistema Wendigo (o Windigo, pron. Wétiko) s’ha convertit en una de les metàfores més potents utilitzades pels pensadors i activistes natius americans per descriure el capitalisme extractiu, l’imperialisme i el consumisme desenfrenat.
El Wendigo no és només un monstre de llegenda; és una advertència moral i social profunda.
És una criatura d’aspecte cadavèric, de gran alçada i extremadament prima. La seva pell està estirada sobre els ossos, de color grisenc com la mort. Té el cor de gel i cada vegada que menja una persona, el seu cos creix en proporció a la víctima que acaba de devorar, de manera que mai pot estar tip. La seva fam és matemàticament insaciable.
Històricament, descriu un estat mental on un individu, generalment aïllat durant els hiverns duríssims del nord, començava a sentir una compulsió per consumir carn humana. Més enllà de l’acte físic, representa la pèrdua de l’autocontrol i la destrucció del vincle amb la comunitat.
El Wendigo és el símbol de l’extractivisme i el consumisme extrem: Representa l’individu que posa el seu desig per sobre de la supervivència del grup.
Molts autors indígenes moderns utilitzen el terme sistema Wendigo per descriure corporacions o estats que consumeixen recursos naturals sense límit, destruint l’entorn per alimentar un benefici que, per definició, mai serà suficient.
El Wendigo és l’encarnació de la voracitat que destrueix allò que la sustenta. És l’ombra de l’ésser humà quan oblida la reciprocitat i es converteix en un pou sense fons de necessitat egoista.
Aquesta visió nativa proposa que el sistema actual no és només injust, sinó que és patològic: un sistema malalt que acaba destruint la terra que el sustenta.
Enfilall
Deixa un comentari…