Little House in the Big Woods
Laura Ingalls Wilder, 1932
Inici de la saga “La casa de la Pradera”, 9 volums, utilitzada com exemple de les virtuts liberals.
La primera Homestead Act (1862), va prometre 160 acres de terra deshabitada (oblidant els nadius americans) a qualsevol que l’aclarís i conreés durant 5 anys. Al canvi de segle XX, 270 milions d’hectàrees de terra, al voltant del 10% del continent americà, s’havien regalat a 1,6 milions de persones.
El que la Llei no va dir va ser que per arribar a aquesta terra calia viatjar per l’infern i viure durant anys com un animal; i després tractar per sempre amb llops, torbs, tornados, cultius fallits, eixams de llagostes, aïllament i solitud penetrant. La realitat no publicitada era que a la frontera es trencaven més vides que no pas prosperaven, s’abandonaven un munt de cases, els miners eren explotats i enganyats, i els ramaders assassinats mentre defensaven el seu bestiar.
Quan Laura tenia dos anys, els Ingalls es van dirigir a Kansas, però la terra on Charles Ingalls es volia establir havia estat promesa pel govern als indis Osage. En un any, durant el qual Charles va construir, plantar i mantenir la família, el govern, aprensiu de la guerra amb els nadius, els va obligar a retirar la reclamació.
El perquè el govern no volia enfrontaments amb els indis Osage s’explica a la pel·lícula Els assassins de la lluna plena. Molt bona banda sonora.
Deixa un comentari…