Mastodon

Liberalisme

  • La gran farsa del PIB

    A El valor de les coses: Qui produeix i qui extreu en l’economia global (2018), l’economista Mariana Mazzucato ataca el cor mateix de la teoria econòmica moderna i de les mètriques de productivitat. La seva tesi central és que hem invertit la lògica econòmica: abans definíem el preu segons el valor d’una cosa; avui definim…

    Read more →

  • La gran farsa del deute

    Com ha passat el deute de ser una relació física i moral primitiva, una xarxa de reciprocitat i vincle social incrustada dins la comunitat, a convertir-se en el principal mecanisme de poder i disciplina política del capitalisme contemporani? En les societats precapitalistes (com va documentar l’antropòleg David Graeber), el deute no funcionava com una eina…

    Read more →

  • La gran farsa del treball

    La gran transformació (1944), de l’historiador i economista hongarès Karl Polanyi, és una de les crítiques més profundes i influents al liberalisme econòmic i al mite del mercat autoregulat. Tot i que no és un llibre exclusivament sobre sociologia del treball, ofereix el marc teòric definitiu per entendre com el capitalisme va segrestar l’activitat humana…

    Read more →

  • Article polititzat

    L’ús de l’argument tot està polititzat (o que una institució, un mitjà de comunicació, un jutjat, etc.,està polititzat) és una estratègia retòrica i discursiva recurrent en el debat polític, especialment des de sectors conservadors i de dretes. Aquest fenomen no respon a una casualitat, sinó a diversos factors estratègics, ideològics i de psicologia social. Si…

    Read more →

  • Excuses capitalistes

    Quan figures com Caietana Álvarez de Toledo reclamen refundar l’ordre liberal, plantegen la necessitat de rescatar, enfortir i actualitzar els principis de la democràcia liberal clàssica, o és més aviat un rearmament ideològic per protegir un model estructuralment esgotat? Què vol dir refundar l’ordre liberal? 1. Defensa de les institucions i l’ordre El liberalisme no…

    Read more →

  • Dretes i conspiranoies

    O com les dretes proven de salvar els papers acusant qualsevol que passi de la destrossa que elles mateixes han provocat. Determinades famílies polítiques són més propenses a narratives conspiratives, una qüestió que té molt a veure en com cada corrent ideològic construeix la seva visió de la realitat i explica el canvi social. La…

    Read more →

  • Habitatge i feixisme

    Per a Hannah Arendt, tal com articula magistralment a La condició humana, l’espai privat de la llar i la propietat no es poden reduir mai a un mer càlcul financer. L’habitatge té un valor antropològic i existencial indispensable: actua com a refugi i protecció vital davant de les incerteses, exigències i urgències implacables de la…

    Read more →

  • Fi del pensament crític

    Francis Wheen dedica aquesta part del llibre a analitzar com els mitjans de comunicació de masses i les elits intel·lectuals es van aliar a finals del segle XX per substituir l’anàlisi política rigorosa per dues coses: grans eslògans simplistes i catarsis emocionals col·lectives. Per a l’autor, tant les teories geopolítiques de moda com el culte…

    Read more →

  • La gravetat és un relat

    Com a bon fill de la tradició il·lustrada, Francis Wheen veu en el postmodernisme i el postestructuralisme acadèmic una traïció directa a les millors eines que la humanitat ha construït per defensar-se dels tirans, els xarlatans i la superstició: la raó, l’evidència i la veritat objectiva. Wheen argumenta que el que va començar com una…

    Read more →

  • Economia Vudú

    Economia Vudú

    Com a periodista polític que va viure de prop aquells anys a la premsa britànica, Francis Wheen utilitza la seva millor ironia per demostrar com la política i l’economia van abandonar les lliçons de la història per abraçar el misticisme. El neoliberalisme de Reagan i Thatcher: Fe cega i Economia Vudú Durant els anys 80,…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.