Mastodon

Liberalisme

  • Més immigrants, a Hong Kong

    Hong Kong representa el model extrem de gestió privada i desregulació. Si les administracions estatals continuen demostrant que no poden gestionar el creixement ni l’habitatge, és molt probable que vegem el que alguns anomenen la privatització de la governança. Ciutats Privades i Charter Cities En lloc d’esperar que l’Estat arregli la burocràcia, grans corporacions tecnològiques…

    Read more →

  • Més immigrants, més inoperants

    La percepció que les administracions no estan a l’altura del repte es basa en fets estructurals que fan que la gestió sigui, efectivament, molt difícil. Desfasament temporal (curt termini vs. el llarg termini) La rigidesa de les dues mans del govern Com hem analitzat amb Krugman, l’economia té dues mans, però sovint no es parlen:…

    Read more →

  • Més immigrants, més amenaça

    Mentre la majoria d’economistes (com Krugman) veuen la immigració com un motor que suavitza la inflació i fa créixer el PIB, molts líders polítics la presenten com una amenaça. Aquesta desconnexió existeix perquè la política i l’economia miren la realitat amb lents diferents. Aquí tens els motius principals de per què Trump i molts governs…

    Read more →

  • Més immigrants, més producció

    Encara que pugui semblar contraintuïtiu, en el context econòmic actual, la immigració ha actuat com un fre per a la inflació. Krugman i molts altres economistes ho expliquen a través d’un concepte clau: l’augment de la capacitat productiva. Augment de l’Oferta de Treball Quan hi ha molta demanda (la gent vol comprar coses) però falten…

    Read more →

  • Més immigrants, més creixement

    En un article del seu Substack, el premi Nobel Paul Krugman aborda el que ell anomena la Paradoxa EUA-Europa, una discrepància en les dades econòmiques que ha desconcertat els analistes recentment. Context: La Paradoxa de la Recuperació Tradicionalment, si un país té un creixement del PIB més fort que un altre, s’espera que la seva…

    Read more →

  • Els conspiradors

    Els conspiradors

    Les investigacions de Hannah Natanson descriuen un ecosistema les ideologies Alt-Right s’han fusionat per crear una nova forma de governança. No es tracta només de grups aïllats, sinó d’una estructura de poder que opera en diversos nivells. Estructura MAGA: El braç institucional La cobertura de Natanson sobre el DOGE i la tornada de Trump al…

    Read more →

  • El Gran Trencament

    L’any 2025-2026 ha estat definit pel periodisme de Hannah Natanson com el període del Gran Trencament. La seva cobertura al Washington Post ha detallat com la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, impulsada per la retòrica de desmantellar l’Estat profund, va passar de ser una promesa electoral a una operació de reenginyeria radical…

    Read more →

  • Trinxant la fusta

    La investigació de Hannah Natanson sobre el DOGE (Department of Government Efficiency), l’entitat liderada per Elon Musk, ha estat el centre de la seva cobertura periodística més recent. La seva anàlisi no es limita a les xifres de retallades, sinó que se centra en el cost humà i la desarticulació logística de l’Estat. El Paper…

    Read more →

  • Captura de l’Estat

    Hannah Natanson ha documentat com l’estratègia de la dreta radical als Estats Units ha passat de la protesta marginal a la conquesta infraestructural de les institucions. Segons les seves investigacions, aquest avenç no és una onada ideològica espontània, sinó una operació de captura de l’Estat des de baix cap a dalt. Infiltració en la Micrologística…

    Read more →

  • Farenheit 451

    Farenheit 451

    La tasca de Hannah Natanson en la investigació sobre la prohibició de llibres és potser la més exhaustiva realitzada per cap periodista als Estats Units en l’última dècada. Ella ha transformat una sèrie d’anècdotes locals en un mapa sistèmic de repressió intel·lectual. Sota el teu marc conceptual, aquesta prohibició no és un debat moral, sinó…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.