Ohkwá:ri-tón

David Golumbia, professor i expert en estudis digitals, argumenta que el Bitcoin no és una tecnologia neutra, sinó que porta inscrita en el seu codi una ideologia d’extrema dreta. El crypto bro no és només un perfil d’inversor, sinó que representa una subcultura fortament arrelada en corrents polítics i econòmics que porten el neoliberalisme cap a nous extrems.

El programari com a programa polític

La tesi central de Golumbia és que el Bitcoin no és només una eina financera, sinó un cavall de Troia ideològic. Segons ell, quan algú comença a utilitzar Bitcoin, acaba adoptant (sovint sense saber-ho) conceptes econòmics que provenen directament de grups com la John Birch Society o el llibertarisme radical.

L’autor identifica tres eixos on el discurs crypto bro coincideix amb el de l’extrema dreta neoliberal:

• Obsessió amb la inflació: Golumbia explica que la decisió de limitar el subministrament de Bitcoin a 21 milions no és una decisió tècnica innocent. Prové de la idea (típica de l’escola austríaca de Mises i Hayek) que la inflació és un robatori de l’Estat. Per a Golumbia, això és una teoria conspiranoica que ignora com funciona realment l’economia moderna.

• Ciberllibertarisme: És la creença que la tecnologia pot i ha de substituir el govern. Golumbia sosté que els crypto bros utilitzen paraules com llibertat o democratització per referir-se en realitat a una desregulació absoluta, on el poder ja no resideix en el vot, sinó en qui té més capacitat de càlcul o més monedes.

• Teories de la conspiració sobre la banca central: El llibre documenta com la retòrica contra la Reserva Federal en el món crypto és idèntica a la que feia servir la dreta radical americana als anys 50 i 60, sovint amb tints antisemites o elitistes (la idea d’una elit global que ens controla mitjançant el diner fiat).

Hiperindividualisme i meritocràcia

Sovint es vincula amb una forma de masculinitat alfa que celebra el risc extrem, la duresa davant les pèrdues i el menyspreu per la prudència estatalista. Es porta al límit la noció neoliberal de l’individu com a empresari d’un mateix:

• WAGMI (We Are All Going To Make It): Un eslògan que amaga una competència ferotge on l’èxit depèn exclusivament de la teva habilitat per llegir el mercat.

• Desprestigi de l’educació formal: No calen títols ni treballs estables, sinó astúcia digital, es reforça el mite neoliberal que l’esforç individual és l’únic determinant de la riquesa.

Financerització de la vida

Si el neoliberalisme buscava portar la lògica del mercat a tots els àmbits (salut, educació, etc.), la ideologia crypto fa que qualsevol cosa pugui ser un actiu financer: des d’un tuit o un meme (NFT) fins a l’atenció digital. Tot es converteix en un valor especulatiu, aprofundint en la idea que el mercat és l’única eina vàlida per mesurar el valor de la realitat.

La paradoxa de la descentralització

Golumbia és molt dur amb la idea de descentralització: Bitcoin promet treure el poder als bancs, però el dóna a una nova elit tecnològica (miners, balenes i propietaris d’exchanges). Al final, el sistema es torna més centralitzat i menys democràtic que el sistema bancari regulat, perquè no hi ha cap institució pública a la qual es puguin demanar comptes.

Golumbia vs. Gladstein

Alex Gladstein és Director d’Estratègia de la Human Rights Foundation.

Si vius en una democràcia estable amb una moneda forta (com l’Euro), el Bitcoin et sembla una joguina especulativa o una eina de l’extrema dreta. Però això és un privilegi. Per a algú a qui l’Estat li buida els estalvis amb una inflació del 100% o li congela el compte per ser dissident, el Bitcoin és una necessitat vital.

David Golumbia veu el codi com una eina d’opressió neoliberal, com una eina de la dreta, Alex Gladstein el veu com un salvavides per a la democràcia, com un cavall de Troia de la llibertat.

Propòsit del Bitcoin

Per Golumbia, el Bitcoin va ser dissenyat per sabotejar la capacitat de l’Estat per redistribuir la riquesa. És un projecte per re-feudalitzar l’economia on qui té la tecnologia té el poder.

Per Gladstein, el Bitcoin és una eina essencial per a persones que viuen sota dictadures. Si vius a Cuba, l’Afganistan o Veneçuela, l’Estat no és un protector, sinó un depredador que et congela els comptes o buida els teus estalvis amb la inflació.

Visió sobre l’Estat

Golumbia creu en la legitimitat de les institucions/bancs centrals per protegir els ciutadans dels abusos del mercat. El Bitcoin com alternativa és, per a ell, una forma de paranoia antiautoritària.

Gladstein expressa una visió escèptica del poder estatal. Considera que el sistema financer global (basat en el dòlar) és una eina d’hegemonia que permet als governs vigilar i castigar dissidents. El Bitcoin, en ser descentralitzat, desarma els tirans.

Qui en treu profit?

Segons Golumbia, l’elit de Silicon Valley, els especuladors i els moviments d’extrema dreta que volen evadir impostos i regulacions.

Segons Gladstein, activistes feministes a l’Afganistan que no poden tenir comptes bancaris, periodistes perseguits a Rússia o ciutadans a l’Àfrica que paguen comissions abusives per rebre remeses. Gladstein documenta aquests casos en el seu llibre Check Your Financial Privilege.

La paradoxa

El debat actual és que tots dos podrien tenir raó alhora. El Bitcoin pot ser, simultàniament:

• Una eina d’especulació per a crypto bros neoliberals que volen destruir l’Estat del Benestar (visió Golumbia).

• L’única manera que té un activista a l’exili per rebre fons sense que el seu govern li confisqui els diners (visió Gladstein).

Casos reals d’ús: la Xarxa de Salvament

Gladstein documenta com, aquest mateix 2026, el Bitcoin està sent una eina clau en llocs on l’Estat ha tornat el sistema financer contra els ciutadans:

• Palestina: Davant les restriccions financeres i el control dels punts de cerca, Gladstein descriu el Bitcoin com un checkpoint que sempre està obert. Permet als joves rebre fons de l’estranger i estalviar fora d’un sistema bancari que sovint està bloquejat o intervingut.

• Nigèria: Durant les protestes contra la brutalitat policial (#EndSARS), el govern va congelar els comptes bancaris dels organitzadors. La HRF va documentar com el Bitcoin va permetre seguir finançant protestes i pagar advocats i assistència mèdica.

• Afganistan: En tornar els Talibans, moltes dones van perdre l’accés a comptes bancaris. La HRF ha finançat programes per ensenyar-les a fer servir wallets digitals per mantenir una mínima independència econòmica.

Enfilall