Mastodon

Diners

  • El domini secret del número 1

    La Llei de Benford (també coneguda com la Llei del primer dígit) és un fenomen matemàtic sorprenent i contraintuïtiu que s’aplica en molts conjunts de dades del món real. Imaginem una llista gegant: la població de tots els pobles de Catalunya, els preus de les coses en un supermercat o els diners que té la…

    Read more →

  • Els templers i la Hawala

    Tot i que l’Orde del Temple no va inventar la banca des de zero, dins la historiografia hi ha un debat obert sobre si els templers van estudiar, adaptar i perfeccionar el sistema de transferència informal de fons àrab (la hawala) per crear el primer sistema bancari internacional d’Europa. No s’afirma de manera unànime que…

    Read more →

  • La xarxa Hawala

    La xarxa Hawala

    El sistema Hawala (que en àrab significa transferència o canvi) és un sistema informal i clandestí de transferència de diners que no utilitza bancs, ni registre electrònic de transaccions, ni cap moviment físic de diners a través de fronteres. Es basa completament en una xarxa d’intermediaris físics anomenats hawaladars i en un codi d’honor i…

    Read more →

  • La cara oculta de la City

    El mercat offshore és la raó principal per la qual la City de Londres continua sent, juntament amb Nova York, una de les dues grans capitals financeres del planeta, malgrat que el Regne Unit ja no és l’imperi colonial que era abans. Com explica el documental The Spider’s Web, la xarxa de paradisos fiscals d’ultramar…

    Read more →

  • Gattopardesca offshore

    La normativa offshore d’aquella època ja no s’aplica. El mercat de l’Eurodòlar tal com es va dissenyar als anys 50 i 60 (on la City de Londres feia literalment el que volia amb les monedes estrangeres sense cap mena de supervisió) va canviar profundament, especialment a partir dels anys 80 i 90 amb la globalització…

    Read more →

  • L’ardit de la banca offshore

    The Spider’s Web: Britain’s Second Empire (La teranyina: El segon imperi de Gran Bretanya), és un documental que explica un matís crucial d’una decisió històrica de la dècada de 1950, que és el que va donar origen a tot el mercat offshore (extraterritorial). El funcionament d’aquella llei (o més aviat, d’aquella manca de llei) es…

    Read more →

  • Lisan al-Gaif! Goldman Sachs!

    La descripció que Marc Roche fa de la cultura interna de Goldman Sachs és l’aspecte més antropològic i fascinant de la seva investigació. L’autor ens mostra que per entendre com el banc pot operar amb tanta fredor de cara a l’exterior, ens cal comprendre primer el procés de fustigació, aïllament i adoctrinament a què són…

    Read more →

  • Rembétiko Goldman Sachs

    El capítol dedicat a Grècia és, possiblement, el que millor il·lustra el caràcter transnacional i gairebé invisible del poder de Goldman Sachs. En aquesta part de la investigació, Marc Roche ens trasllada al cor d’Europa per revelar com el banc no només feia negocis amb empreses, sinó que era capaç de modificar l’arquitectura macroeconòmica d’un…

    Read more →

  • La trampa Goldman Sachs

    El paper de Goldman Sachs en la crisi de les hipoteques escombraries (subprime) l’any 2008 és, sens dubte, el capítol més fosc de la seva història recent. Marc Roche utilitza aquest episodi per desmuntar el mite de la fidelitat al client que el banc predicava en els seus principis fundacionals, demostrant com l’entitat va passar…

    Read more →

  • Goldman Sachs: un paràsit simbiont

    El concepte de porta giratòria (The Revolving Door) és l’eix central que explica per què Goldman Sachs ha pogut exercir el seu poder de manera tan sostinguda. No es tracta de suborns o corrupció directa a l’estil clàssic, sinó d’una simbiosi institucional on la frontera entre el servei públic i l’interès privat queda totalment desdibuixada.…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.