The Spider’s Web: Britain’s Second Empire (La teranyina: El segon imperi de Gran Bretanya), és un documental que explica un matís crucial d’una decisió històrica de la dècada de 1950, que és el que va donar origen a tot el mercat offshore (extraterritorial). El funcionament d’aquella llei (o més aviat, d’aquella manca de llei) es pot aclarir de la següent manera:
El truc històric: el mercat offshore i les monedes estrangeres
A finals dels anys 50, amb la caiguda de l’Imperi Britànic, els bancs de la City de Londres van veure que perdien poder i van idear una drecera legal. El Banc d’Anglaterra va establir una doctrina legal revolucionària:
Si un banc britànic feia negocis, préstecs o transaccions a Londres, però l’operació es feia en una moneda que no fos la lliure esterlina (principalment el dòlar), el Banc d’Anglaterra declararia que aquella operació no estava passant realment al Regne Unit a efectes de regulació.
Això va crear el concepte de mercat offshore sense moure’s físicament de Londres.
Què implicava realment aquesta norma?
Pels estrangers (llibertat total): Si un multimilionari llatinoamericà, un oligarca rus o una empresa dels EUA portaven milions de dòlars a Londres, la regulació britànica feia els ulls clucs. No els demanaven d’on sortien els diners, ni aplicaven controls, ni cobraven impostos, perquè es considerava que, legalment, aquells dòlars estaven a l’espai exterior, no dins del Regne Unit.
Per la lliure esterlina (control absolut): En canvi, si volies operar dins del Regne Unit amb lliures esterlines, havies de complir totes les lleis estrictes de la Hisenda britànica (HMRC), amb controls estrictes per evitar que la lliure es devalués o s’utilitzés per saltar-se l’estat del benestar britànic.
La xarxa es va estendre a les illes
Com explica el documental, quan aquest truc va tenir èxit a Londres, els bancs britànics van exportar el mateix model a les illes caribenyes i canals d’ultramar (Caiman, Verges, Jersey). Es van crear lleis locals on es deia: Aquí pots obrir corporacions per traficar i moure el capital que vulguis sense pagar impostos ni donar noms, sempre que els teus negocis es facin en monedes estrangeres i fora de l’illa.
El documental descriu perfectament com el Regne Unit va reescriure les regles del joc de la següent manera: no ens embruteu la nostra lliura ni ens robeu els nostres impostos a casa, però si veniu aquí a traficar o amagar dòlars d’altres països, us protegirem i farem veure que no es competència del Regne Unit el que passa en aquestes illes. Aquesta és la base del seu imperi financer actual.
Enfilall
Deixa un comentari…