Abans de l’arribada del capitalisme, el camp anglès funcionava amb el sistema de Open Fields (camps oberts) i les Common Lands (terres comunals). Els commoners eren els camperols que, tot i no ser els propietaris legals de la terra (que solia ser de la corona o de la noblesa), tenien drets comunals tradicionals (common rights) sobre ella. Aquests drets vitalicis incloïen:
- Pasturatge: Portar el seu bestiar a pasturar als prats comunals.
- Llenyar: Recollir llenya als boscos per escalfar-se.
- Torbaria: Tallar torba per utilitzar-la com a combustible.
- Pesca i recol·lecció: Caçar petits animals, pescar o collir fruits silvestres per subsistir.
Aquest sistema garantia que, fins i tot els camperols més pobres, tinguessin un mitjà de subsistència directe sense dependre exclusivament d’un salari. El capitalisme agrari a Anglaterra neix precisament de la destrucció d’aquest món comunal a través del fenomen dels Enclosures (tancaments de terres), que es va intensificar brutalment entre els segles XVI i XVIII.
Karl Marx va descriure aquest procés històric com la base de l’acumulació originària (primitive accumulation). Perquè existís el capitalisme, calien dues coses: gent amb diners per invertir (capital) i gent sense res més que la seva força de treball per vendre (proletariat). Els enclosures van crear aquesta segona classe social a la força.
El xoc de dos mons econòmics
Abans de la privatització, el camp anglès no funcionava sota la lògica del benefici econòmic abstracte, sinó de la subsistència i la tradició.
| Commoners | Enclosures |
|---|---|
| Terres compartides: Camps oberts sense tanques (Open Fields) dividits en franges. | Propietat privada absoluta: Terres unificades, barrades amb tanques de fusta, rases o murs de pedra. |
| Lògica de producció: Es cultivava per al consum local i la subsistència de la comunitat. | Lògica de mercat: Es produeix a gran escala per vendre i maximitzar el benefici (com la llana o el gra). |
| Drets comunals: L’accés a la terra venia donat pel costum i els drets tradicionals de la parròquia. | Lloguer i salaris: El propietari lloga la terra a grans arrendataris o contracta jornalers a canvi d’un sou mínim. |
Com es va dur a terme?
El procés de tancament no va ser immediat, sinó que es va estendre durant segles (des de 1450 – 1500), agafant una velocitat destructiva entre 1760 i 1830 mitjançant les Enclosure Acts (Lleis de Tancament) aprovades pel Parlament britànic.
La pressió dels terratinents: Els rics propietaris de terres (landlords) i els comerciants adinerats es van adonar que la cria massiva d’ovelles per a la indústria tèxtil o els nous mètodes de rotació de cultius eren molt més rendibles si controlaven grans extensions de terra sense interferències dels camperols.
L’aliança amb el Parlament: Com que el Parlament anglès estava controlat exclusivament pels grans terratinents, van aprovar milers de lleis particulars de tancament. Si un gran propietari controlava la majoria de les terres d’una zona, podia demanar legalment el tancament de tot el terme municipal, incloses les zones comunals.
La divisió forçosa: S’enviaven comissaris a mesurar el terreny. Als petits commoners se’ls demanaven títols de propietat escrits per demostrar els seus drets. Com que la majoria d’aquests drets es basaven en el costum oral de feia segles, la llei no els reconeixia i passaven a mans privades.
Amb el suport del Parlament assegurat, els grans terratinents i la nova burgesia van començar a posar tanques, murs i rases als camps oberts i boscos comunals, desposseint i expulsant els commoners de les seves terres històriques i criminalitzant els seus drets tradicionals (es va començar a caçar furtius penjant a la gent per delictes com agafar llenya en el que ara era propietat privada, aplicant lleis severes com el Black Act de 1723).
Conseqüències: el naixement del proletariat
La destrucció de l’economia comunal va tenir un cost humà brutal i va canviar l’estructura social del món per sempre:
Pauperització i dependència: En perdre el dret a recollir llenya, caçar o tenir una vaca als prats comunals, el petit camperol ja no podia sobreviure de manera autònoma. Passava de ser un productor independent a dependre totalment de trobar algú que el contractés.
Èxode rural massiu: Enormes masses de famílies desposseïdes van haver de marxar del camp. Les ciutats industrials en creixement com Manchester, Birmingham o Leeds van rebre una allau de persones desesperades per treballar.
Mà d’obra barata per a les fàbriques: Sense la pèrdua dels drets comunals dels commoners, les primeres fàbriques de la Revolució Industrial no haurien tingut mai la quantitat ingent de treballadors barats que necessitaven per fer funcionar els telers mecànics i les mines de carbó.
El tancament dels camps va ser, a la pràctica, la transformació del mitjà de vida comunitari en una mercaderia i una font de capital.
Als grans trets fundacionals del capitalisme, saqueig, esclavatge i colonització, cal ara afegir-hi el robatori legal per crear la ma d’obra necessària per arrodonir la feina. Terres que havien estat gestionades de manera comunitària durant segles per dret consuetudinari (el costum tradicional) van passar a ser propietat absoluta i exclusiva de grans terratinents. Als commoners no se’ls va pagar per la pèrdua dels seus drets de pasturatge o recol·lecció. Simplement, un dia es van trobar tanques, i si les saltaven, els jutges (que eren els mateixos terratinents) els empresonaven, els desterraven a Austràlia o els penjaven.
L’historiador britànic E.P. Thompson ho va descriure clarament: les Enclosure Acts van ser un procés de robatori de classe on el Parlament, controlat pels rics, va legislar per quedar-se amb els béns del poble
Enfilall
Deixa un comentari…