Ohkwá:ri-tón

No podem dir que som persones de pau si tenim els nostres diners en bancs que financen la guerra.

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres (1945–2021) va ser un dels referents més importants de l’anticapitalisme i el pacifisme a Catalunya. La seva anàlisi no es limitava a la tècnica econòmica, sinó que es basava en una crítica ètica radical al sistema financer, al qual considerava responsable directe de les desigualtats i les guerres globals.

El pensament de l’Arcadi es pot sintetitzar en el que ell anomenava la necessitat de desarmar l’economia.

El Sistema Financer com a fum

Per a Oliveres, gran part de l’activitat financera internacional era purament especulativa i no generava cap benestar real. Utilitzava sovint el concepte de fum per descriure com el capital es mou per mercats derivats i borsa sense produir ni un sol lloc de treball o bé de consum, enriquint només una minoria.

Crítica a la Banca Tradicional

Oliveres denunciava sistemàticament tres aspectes de la banca convencional:

• Inversions en armament: Va ser un dels grans divulgadors del finançament de la indústria bèl·lica per part dels bancs comercials.

• Paradisos fiscals: Assenyalava la complicitat del sistema per permetre l’evasió d’impostos que haurien d’anar a serveis públics.

• El deute extern: Considerava que el deute dels països del Sud global era il·legítim, ja que sovint havia estat contret per dictadures amb el vistiplau dels bancs internacionals.

La Solució: Banca Ètica i Decreixement

Com a alternativa, defensava la Banca Ètica (com Fiare o Triodos, tot i que amb matisos). Els seus criteris eren:

• Transparència total: Saber què fa el banc amb els teus diners.

• Utilitat social: Els projectes finançats han de tenir un impacte positiu (ecologia, cultura, exclusió social).

• Absència de lucre personal: Els beneficis es reinverteixen o són moderats.

Obres i bibliografia

El meu camí cap a la utopia (2008 / 2021)

Més que un tractat d’economia, és un testament vital on explica com va passar de l’escoltisme i el cristianisme de base a l’activisme antiglobalització. Aquí detalla la seva visió de la banca com a eina d’opressió i la necessitat d’una revolta ètica personal.

Contra la fam i la guerra (2005)

Aquest llibre és fonamental per entendre la connexió que l’Arcadi feia entre el sistema financer i els conflictes bèl·lics. Explica com el capitalisme necessita la guerra per sobreviure i com la indústria de les armes és el negoci més immoral del món.

Aturem la crisi (2010)

Escrit en plena crisi financera, analitza les causes del crac del 2008, assenyalant la cobdícia bancària i la passivitat dels governs. Proposa mesures concretes com la prohibició dels paradisos fiscals i la banca pública.

Diguem prou! (2012)

Un manual per a la indignació i l’acció. Focalitzat en com la ciutadania pot deixar de ser còmplice del sistema, per exemple, canviant els seus estalvis a la banca ètica o practicant el consum responsable.

Enfilall