Les vies per emetre publicitat són moltes més i de diferents menes: tv, premsa, cartells, subliminal…, i ara s’han fusionat amb l’algoritme. N’hi ha prou amb erosionar la relació publicitat – Ad Techs? No caldria ampliar el radi d’acció cap al tot?
Per mirar d’entendre el tot, hem de veure la publicitat no com a anuncis, sinó com un sistema de colonització de l’espai mental.
TV i premsa: L’era de l’audiència massiva (El model del segle XX)
Abans de l’Ad Tech, el model era difusió i oració:
- Objectiu: L’atenció passiva. La TV i les revistes compraven l’atenció del públic en blocs de temps o espais físics.
- Diferència clau: Era una comunicació unidireccional. L’anunciant no sabia què feies després de veure l’anunci. Hi havia una fricció natural: el fet que l’anunci no fos personalitzat permetia que l’usuari el pogués ignorar (anar a la cuina, passar la pàgina).
Encara que semblés menys agressiva que l’actual, seguia sent el que Adorno anomenava indústria cultural: una eina per crear desitjos estandarditzats.
Publicitat subliminal: de la ciència-ficció a l’arquitectura de l’elecció
Molta gent pensa que la publicitat subliminal és un missatge ocult en un fotograma. Però avui, la subliminaritat és molt més profunda i efectiva.
Els algoritmes no necessiten amagar imatges. Utilitzen el Nudging (arquitectura de l’elecció, impulsos): posar el botó de comprar ara en taronja, oferir descomptes per temps limitat (FOMO – por a perdre’s alguna cosa), o mostrar contingut que sap que t’indignarà.
No és una ordre directa (el cervell la pot rebutjar), és una suggerència ambiental que el cervell processa com a pròpia. És una manipulació molt més difícil de detectar perquè sembla la teva elecció.
La fusió amb l’algoritme: tot és ara un Smart Ad
S’ha produït una acumulació històrica i una refinació tecnològica de la mateixa eina de control.
- Tradicional: (tv/revistes) impacte massiu/difús, estratègia: estandardització (Adorno)
- Subliminal: (cine/premsa) impacte inconscient/fisiològic, estratègia: suggerir (nudging)
- Ad Tech: (xarxes/web) impacte conductual/predictiu, estratègia: extracció de dades (vigilància)
Què es pot fer?
La resistència a la publicitat de TV o revista passava per l’esperit crític individual. Però contra l’Ad Tech, el camí ha de ser col·lectiu i legal:
- Dret a l’explicabilitat: Exigir legalment que qualsevol interfície que utilitzi nudging (com els cronòmetres de compte enrere o el disseny d’addicció) hagi de declarar que està intentant manipular la decisió de l’usuari.
- Prohibició de la publicitat conductual: L’única manera real d’aturar l’Ad Tech no és bloquejar anuncis, sinó prohibir el rastreig entre webs. Si un anunciant vol posar un anunci a una revista digital, que ho faci basant-se en el context (si llegeixo sobre arròs, posa’m un anunci d’arròs), no en la meva identitat (si sóc una persona de 30 anys que ha cercat arròs i vacunes).
- Educació en Ecologia de l’Atenció: Igual que ensenyem a llegir, hem d’ensenyar a identificar les tècniques d’arquitectura de l’elecció. Saber identificar quan un sistema està dissenyat per manipular-te és la vacuna definitiva contra l’efecte subliminal dels algoritmes
La indústria cultural ha aconseguit l’oblit del jo (Adorno). Quan l’algoritme et coneix millor que tu mateix, el producte industrial i el consumidor es fusionen. No és una guerra contra el programari, és una guerra contra un model d’explotació de la psicologia humana.
Enfilall
Deixa un comentari…