Mastodon

Capitalisme

  • Assata Shakur

    Assata Shakur

    Assata Shakur, nascuda com a JoAnne Deborah Byron el 1947 a Flushing, Queens, representa una figura clau per comprendre la radicalització de la lluita pels drets civils als Estats Units durant la dècada dels anys 60 i 70. La seva biografia és el relat d’una trajectòria que va de l’activisme comunitari a la clandestinitat revolucionària.…

    Read more →

  • Del Dr. King al Black Power

    Moltes vegades, en converses sobre moviments pacifistes, s’esmenta la lluita de Martin Luther King com exemple a seguir, però gairebé sempre s’oblida com va derivar cap al Black Power, que, potser a causa d’haver elevat el llistó de les seves demandes, justificava la violència com a dret a l’autodefensa davant l’agressivitat institucional. Per entendre a…

    Read more →

  • Berlin Alexanderplatz

    Berlin Alexanderplatz (1980) és el monument absolut de la carrera de Rainer Werner Fassbinder. No parlem d’una pel·lícula convencional, sinó d’una adaptació televisiva monumental de més de 15 hores de durada (dividida en 14 episodis) de la famosa novel·la d’Alfred Döblin de 1929. Per a Fassbinder, aquest projecte era profundament personal. Va llegir la novel·la…

    Read more →

  • El Castell del Vampir

    Exiting the Vampire Castle (2013) de Mark Fisher és un dels assaigs més influents, polèmics i debatuts de la teoria crítica contemporània. Escrit en un moment de frustració amb la dinàmica de les xarxes socials i la política d’esquerres al Regne Unit, Fisher hi fa una crítica despietada de com certs sectors de la mateixa…

    Read more →

  • Els plors de Petra von Kant

    Si Tots ens diem Alí mostrava el racisme i el pes del judici social, Les amargues llàgrimes de Petra von Kant (1972) és l’experiment de laboratori definitiu de Fassbinder sobre el capitalisme dels sentiments. Adaptada d’una obra de teatre que ell mateix havia escrit, la pel·lícula compta amb un repartiment exclusivament femení i transcorre íntegrament…

    Read more →

  • Wokisme anarcocapitalista

    El text més corrosiu, cèlebre i demolidor de Slavoj Žižek sobre aquest tema és, sens dubte, el seu assaig de 1997: Multiculturalism, or, the Cultural Logic of Multinational Capitalism (El multiculturalisme o la lògica cultural del capitalisme multinacional), publicat originalment a la New Left Review. Tot i que va ser escrit a finals dels noranta,…

    Read more →

  • Anarcocapitalisme woke

    La tesi de Bruna Frascolla recollida per Xavier Diez a l’article Wokisme i anarcocapitalisme: dues cares d’una mateixa moneda permet constatar que les idees de la pensadora brasilera no només s’apropen a les de Slavoj Žižek, sinó que comparteixen la mateixa línia de flotació teòrica. Tots dos autors identifiquen un mateix fenomen: determinats moviments culturals…

    Read more →

  • Un desordre excel·lent

    A Viure a la fi dels temps (Living in the End Times, 2010), Slavoj Žižek llança una tesi demolidora: el capitalisme global s’aproxima ràpidament al seu punt zero o col·lapse terminal. La gran genialitat d’aquest llibre no és només la diagnosi de la crisi, sinó la seva estructura. Žižek agafa el conegut model psicològic d’Elisabeth…

    Read more →

  • L’Acte Vertader

    Com que la fantasia no és una mentida intel·lectual (una idea al cap), sinó una crossa emocional i pràctica que estructura el nostre dia a dia, no la podem destruir simplement explicant la veritat. Per a Žižek, per destruir la fantasia pràctica s’ha d’aplicar a la societat el mateix procés que s’aplica a un pacient…

    Read more →

  • La ideologia és la realitat

    L’objecte sublim de la ideologia (The Sublime Object of Ideology, 1989) és el llibre fundacional de Slavoj Žižek i la seva obra mestra. Amb aquest text, escrit directament en anglès, el filòsof va irrompre en l’acadèmia occidental, sacsejant tant els estudis culturals com la teoria política de finals del segle XX. Per entendre el llibre,…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.