Ohkwá:ri-tón

Què vol dir desmercantilitzar?

Dins de l’economia, alguna cosa està mercantilitzada quan té un preu i es pot comprar i vendre. Durant segles, el que es comprava i es venia eren coses físiques (pa, roba, eines).

Que l’atenció s’ha mercantilitzat vol dir que el temps que passem mirant pantalles s’ha convertit en un actiu financer. Les Ad Tech no venen anuncis; venen la nostra probabilitat de clicar. Per tant, la nostra atenció és la matèria primera que s’extreu, s’empaqueta i se subhasta en mil·lisegons.

Desmercantilitzar és treure la nostra atenció del mercat: El meu temps i el meu interès no estan a la venda; ningú pot convertir-los en dades per predir el meu comportament.

Com es tradueix això a la pràctica?

Si el problema és el model de negoci ( publicitat), la solució implica un canvi estructural:

• Del model l’usuari és el producte a L’usuari és el client: En el model publicitari, com que no pagues, el producte ets tu. En un model desmercantilitzat, es paga una quota (per petita que sigui). L’empresa perd l’incentiu per espiar-te o enganxar-te; el seu únic incentiu és que el servei sigui prou bo perquè vulguis seguir pagant.

• Infraestructures públiques o cooperatives: Imaginem una xarxa social o un cercador que funcionés com una biblioteca pública o una cooperativa de consumidors. No hi ha accionistes que exigeixin creixement de la rendibilitat publicitària cada trimestre. L’objectiu és el servei, no l’extracció de valor.

• Tecnologies de fricció: L’economia de l’atenció busca eliminar tota fricció perquè siguis un consumidor compulsiu (com l’scroll infinit). La desmercantilització aposta per introduir fricció: sistemes que t’obliguin a aturar-te, reflexionar i decidir conscientment, trencant l’automatisme que es vol aprofitar per monetitzar.

La “desmercantilització” trasllada el debat de la tecnologia a la política. Ja no es tracta de si Apple o Google són “millors” gestionant dades (ambdos viuen de l’atenció), sinó de si volem continuar vivint en una societat on el comportament humà és la matèria primera de l’economia.

Desmercantilitzar l’atenció és reclamar el dret a ser improductius per al mercat digital. És recuperar la propietat sobre el nostre temps, impedint que algú el converteixi en diners.

Enfilall