Mastodon

Estratègies

  • Una Alta Estratègia humanista

    A la part final de Grand Strategies, Charles Hill fa un al·legat contra la supèrbia de la modernitat tardana. L’autor diagnostica que el món contemporani no pateix una manca de recursos econòmics ni de capacitat militar o tecnològica, sinó una fallida en l’arquitectura intel·lectual i moral dels seus líders. Buit tecnocràtic i pèrdua de la…

    Read more →

  • Jane Austen i Joseph Conrad

    Els segles XIX i XX representen, per a Charles Hill, el moment de màxima expansió de l’ordre internacional de Westfàlia i, simultàniament, l’inici de la seva degradació moral i estructural. A través de les figures de Jane Austen i Joseph Conrad, Hill il·lustra les dues cares de la moneda imperial: la consolidació d’una societat madura…

    Read more →

  • Maquiavel i Shakespeare

    L’Edat Moderna marca el moment en què l’alta estratègia es secularitza i es sistematitza. Charles Hill descriu aquest període com un canvi de paradigma fonamental: la política deixa d’intentar reflectir un ordre diví o idealitzat i passa a centrar-se en la gestió pràctica de l’estat-nació en un món fragmentat i competitiu. Maquiavel: la ruptura amb…

    Read more →

  • Estratègia en els clàssics

    Charles Hill considera que l’antiguitat és el laboratori on es creen els conceptes originals sobre l’ordre, el poder i la tragèdia política. Abans que existissin els tractats moderns de ciència política, les obres clàssiques ja van codificar com neixen, es mantenen i col·lapsen les civilitzacions. Homer: l’heroi i la comunitat L’anàlisi de Hill sobre Homer…

    Read more →

  • Alta Estratègia

    Alta Estratègia

    L’enfocament de Charles Hill a Grand Strategies és únic perquè defensa que la geopolítica i el poder no es poden entendre només mitjançant grans teories de ciències polítiques, xifres econòmiques o moviments de tropes. Per a Hill, les idees que mouen els líders i creen els ordres mundials tenen el seu origen en la cultura,…

    Read more →

  • La Gran Estratègia

    L’obra On Grand Strategy (2018) de John Lewis Gaddis és una destil·lació de dècades d’estudi sobre l’art de governar. L’autor no presenta un manual d’instruccions, sinó un mapa de navegació per a líders que s’enfronten a l’atzar, la complexitat i la limitació de recursos. Marc conceptual: l’Eriçó i la Guineu Gaddis utilitza la famosa distinció…

    Read more →

  • Guanyar la guerra cultural

    A diferència dels conflictes polítics tradicionals, que se centraven sobretot en l’economia, la redistribució de la riquesa o el paper de l’Estat, la guerra cultural es lliura en el terreny de la identitat, els valors, la moral i la legitimitat del llenguatge. Eixos principals del conflicte Identitat i gènere: Debats al voltant dels drets LGTBIQ+,…

    Read more →

  • Excuses capitalistes

    Quan figures com Caietana Álvarez de Toledo reclamen refundar l’ordre liberal, plantegen la necessitat de rescatar, enfortir i actualitzar els principis de la democràcia liberal clàssica, o és més aviat un rearmament ideològic per protegir un model estructuralment esgotat? Què vol dir refundar l’ordre liberal? 1. Defensa de les institucions i l’ordre El liberalisme no…

    Read more →

  • Les càlides aigües russes

    Per a Moscou, la possibilitat que Ucraïna entrés a l’OTAN no era només una qüestió d’orgull nacional o de proximitat de les tropes enemigues a la seva frontera terrestre; era, sobretot, una amenaça existencial per a la seva projecció marítima i militar cap al flanc sud global. Alejandro López Canorea ho explica detalladament a través…

    Read more →

  • L’estratègia de la tensió

    L’Estratègia de la tensió (Strategia della tensione) és un concepte polític i militar que descriu una tècnica de manipulació social i enginyeria política utilitzada durant la Guerra Freda, principalment a Bèlgica, Grècia i, de manera molt especial, a la Itàlia dels Anys de Plom (finals dels anys 60 fins als anys 80). Consisteix a provocar…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.