Així doncs, si el problema és el model de negoci extractiu que converteix l’atenció humana en l’actiu subjacent, per anar més enllà de la simple resistència individual, cal un enfocament estructural.
Enfocaments teòrics (canviar la lògica de base)
- Desmercantilització de l’atenció (Slow Tech): Establir el dret a la desconexió, no com a dret laboral, sinó com a dret al disseny. Una tecnologia dissenyada per generar addicció és tècnicament defectuosa per al benestar humà.
- Soberania Tecnològica (Digital Sovereignty): Passar d’usuari-producte a usuari-sobirà. Això es basa en la teoria del procomú (commons): la infraestructura digital (algoritmes, dades, connexions) s’ha de tractar com un bé públic gestionat de forma comunitària, trencant el monopoli de les dades.
- Economia de la fricció: Cal reintroduir costos de transacció artificials en l’economia de l’atenció. Si tot és immediat i gratuït, la nostra atenció és el preu. Si la interacció té un cost (de temps, validació, verificació), el model extractiu s’esfondra.
Enfocaments pràctics (acció estructural)
- Infraestructures Federades (descentralització): Abandonar les plataformes centralitzades (Meta, Google) per sistemes federats (com Mastodon o Matrix). Al ser protocols oberts, no hi ha una empresa que necessiti monetitzar les dades de l’usuari per satisfer els accionistes. L’estructura financera és la clau.
- Cooperativisme de plataforma: Cooperatives on els usuaris son els propietaris de la plataforma. Si els usuaris són els amos, l’objectiu no és maximitzar el valor de l’atenció, sinó maximitzar el valor del servei.
- Interoperabilitat forçada (regulació): Exigir legalment que les plataformes siguin interoperables. Això un usuari pot marxar d’una xarxa social extractiva sense perdre els seus contactes o el seu historial, eliminant l’efecte xarxa que blinda les Big Tech.
La Fricció deliberada com a eina política
- Auditories algorítmiques: Exigir que qualsevol algoritme que prengui decisions públiques (com el ranking de contingut) sigui obert per a auditories externes.
- Impostos a l’extracció de dades: Les empreses Ad Tech haurien de pagar un impost per cada punt de dades processat (què fas, on ets i com reacciones). Això canvia la rendibilitat del model i deixaria de ser l’opció més barata i eficient.
- Arquitectura de l’elecció orientada al benestar: Dissenyar eines (navegadors, sistemes operatius) que, per defecte, tinguin activades funcions que dificultin l’anàlisi conductual (com la segmentació contextual en lloc de la segmentació conductual).
Enfilall
Deixa un comentari…