Nudges vs. patrons foscos (dark patterns)
La distinció no rau en l’eina (el disseny), sinó en l’objectiu:
- Nudge: Ajudar a prendre una decisió que l’usuari mateix considera beneficiosa. El seu objectiu és el benestar (estalvi, salut, millor elecció).
- Patró fosc (Dark Pattern): Enganyar o manipular per fer una acció que beneficia l’empresa (normalment a costa de l’usuari), com subscriure’s a un servei sense voler-ho o dificultar la cancel·lació d’una subscripció.
Com es transformen en Sludge
Quan el nudge s’utilitza amb intencions malicioses, entrem en el terreny del que s’anomena Sludge (fangar). L’sludge és, essencialment, un nudge amb l’objectiu d’obstaculitzar (afegir fricció):
- Nudge: Facilita el procés de fer allò que és bo per a tu (un botó Cancel·lar clar i gran).
- Sludge: Posa traves per fer allò que és bo per a tu però dolent per a l’empresa (per cancel·lar, s’ha de passar per 5 pàgines).
La zona grisa: manipulació subtil
El mateix mecanisme nudge per fer-te estalviar diners pot ser utilitzat per un dark pattern per fer-te gastar més:
- Nudge (benèvol): En una web d’estalvi, l’opció transferir 50€ a l’estalvi cada mes està marcada per defecte.
- Dark Pattern (maliciós): En una web de comerç, l’opció assegurança de viatge de 20€ està marcada per defecte i amagada en un desplegable, esperant que no la vegis.
El nudge vol potenciar la capacitat de decisió de l’individu, el dark pattern vol usurpar-la. La tecnologia utilitzada és idèntica, però la brúixola moral que guia el disseny és totalment oposada.
El risc real de l’arquitectura de l’elecció és que, un cop les empreses dominen la ciència del comportament, poden dissenyar interfícies que exploten els biaixos cognitius dels usuaris de manera tan subtil que aquests no s’adonen que estan sent manipulats.
L’arquitectura de l’elecció és inevitable, sempre hi haurà una opció per defecte i un color de botó. Per tant, la pregunta que hem de fer-nos és: estem dissenyant per augmentar l’autonomia de la persona o per minar-la?
Enfilall
Deixa un comentari…