El concepte de Panòptic de Michel Foucault, desenvolupat principalment a l’obra Vigilar i castigar (1975), és una de les eines teòriques més potents per analitzar com funciona el poder en les societats modernes.
El disseny arquitectònic de la presó proposat per Jeremy Bentham (segle XVIII) li serveix per explicar un canvi profund en la naturalesa del poder: del poder que castiga el cos (tortures) al poder que disciplina ànima i comportament.
Síndrome del Panòptic
El disseny, una torre central envoltada d’un edifici circular amb cel·les, provoca:
- Asimetria de la mirada: El presoner és sempre visible des de la torre, però mai no pot saber si està sent observat.
- Interiorització de la vigilància: Com que el presoner no sap quan l’estan mirant, ha d’actuar com si ho estiguessin fent permanentment. Aquest és el punt clau: el poder funciona quan l’individu es converteix en el seu propi vigilant.
El Panòptic com a mecanisme de poder
Per a Foucault, el panòptic no és només un edifici, sinó un model generalitzable de funcionament social:
- Individualització: A les cel·les, els individus estan aïllats. El poder els veu un per un, els classifica i els examina.
- Normalització: El sistema permet observar les desviacions i corregir-les. Es busca que l’individu es torni un cos dòcil (útils i productius per al sistema).
- Despersonalització: El poder no resideix en un tirà o en una persona concreta que mira des de la torre, sinó en l’estructura mateixa. És una màquina que funciona per ella mateixa.
De la presó a la Societat de Vigilància
Foucault argumenta que aquesta lògica va sortir de les presons i es va estendre a altres institucions disciplinàries:
- L’Escola: Exàmens, horaris, fileres, avaluació contínua.
- L’Hospital: Observació de símptomes, registres mèdics, classificació de pacients.
- La Fàbrica: Vigilància de la productivitat, cronometratge, control de moviments.
El Panòptic i la Geopolítica Vertical
- El nou Gran Ull: Els satèl·lits d’observació i d’intercepció de dades són la versió tecnològica definitiva.
- Vigilància invisible: A diferència del panòptic clàssic, on sabies que la torre era allà, en l’era actual la torre és invisible. La sensació de ser observats ha passat de ser una por a una presència constant però imperceptible en els nostres dispositius.
- El control de la visibilitat: Tal com deia Foucault sobre la societat de la visibilitat, avui el poder es basa en qui pot veure (satèl·lits, IA) i qui ha de ser vist (ciutadans, migrants, usuaris de dades).
El panòptic no és una presó, és una màquina de dissociar la parella «veure-ser vist»: en l’anell perifèric, un és totalment vist sense veure mai; en la torre central, es veu tot sense ser mai vist.
Enfilall
Deixa un comentari…