El capitalisme necessita constantment espais on expandir-se per evitar la seva implosió. L’espai exterior ha deixat de ser un terreny de recerca científica per esdevenir un mercat de valors.
Els satèl·lits son actius madurs, el capital ha aconseguit convertir l’òrbita en una renda extractiva. La infraestructura (satèl·lits de comunicacions, GPS, teledetecció) ja no és només tecnologia; és una font de dividends previsible.
L’espai es torna necessari per a la supervivència del capitalisme terrestre. Sense satèl·lits, el sistema financer global (transaccions d’alta freqüència) s’aturaria en mil·lisegons.
Govern dels fluxos: gestió tecnològica del desordre
Les poblacions es governen des d’una distància tecnològica. L’espai permet que el poder s’exerceixi sense cap interacció humana directa. Si les finances dominen l’espai, el control sobre el territori terrestre és total i invisible.
Un sector espacial públic o estatal només seria una altra forma de domesticació. La qüestió no és qui posa el satèl·lit, sinó per què el capital necessita vigilar-nos des de dalt.
Lògica d’acumulació
Aquest actiu madur funciona seguint la lògica de la gestió de la circulació (Comitè Invisible):
- Invisibilització de la matèria: Perquè l’espai sigui un actiu financer, hem d’oblidar la seva materialitat (llançaments contaminants, escombraries espacials, mineria de terres rares).
- Dependència vital: La consolidació financera implica que el sistema ha creat una dependència total. Com que tota la infraestructura moderna (energia, transport, comunicació) es basa en l’actiu espacial, el mercat madur esdevé intocable. És una forma de segrest de la realitat.
La maduració pot ser en realitat una etapa de màxima vulnerabilitat amb un punt únic de fallida: al fer de l’espai un pilar financer, el sistema ha creat un punt de fallida global.
El poder actual es basa en xarxes (de dades, d’energia, de transport). Si l’espai és l’actiu que sosté la xarxa, aleshores la resistència no pot ser reformista; ha de ser una ruptura amb la xarxa.
Des d’aquesta perspectiva, la consolidació de l’espai com a actiu financer no és un progrés, sinó l’últim pas en el tancament del món (un enclosure a escala planetària).
El capital ja no només posseeix la terra, sinó el cel des del qual ens mira, ens mesura i ens governa.
Enfilall
Deixa un comentari…