El Comitè Invisible (Le Comité Invisible) és un col·lectiu anònim d’intel·lectuals i activistes francesos que han publicat algunes de les obres més influents de la teoria política radical del segle XXI.
Es defineixen com una instància d’enunciació de moviments insurreccionals. El seu pensament ha estat clau per entendre protestes com les de la ZAD a França, els Gilets Jaunes o els moviments d’ocupació de places.
L’ús del nom Comitè Invisible és una estratègia deliberada per:
- Evitar el culte a la personalitat: Que les idees valguin per si mateixes, no per qui les diu.
- Protecció legal: Com es va veure a Tarnac, dificulta l’atribució de delictes de direcció d’una organització.
- Universalitat: Qualsevol grup que actuï sota aquestes premisses pot sentir-se part d’aquesta instància.
El Cas Tarnac
El grup va saltar a la fama mundial arran de l’anomenat Cas Tarnac el 2008. La policia francesa va detenir diversos joves en una comuna rural de Tarnac, acusant-los de terrorisme per sabotatges a les línies del tren d’alta velocitat (TGV). La prova principal de la fiscalia era el llibre L’insurrecció que ve.
Els llibres
L’insurrecció que ve (2007) fa un diagnòstic de la crisi del capitalisme on s’afirma que les metròpolis són invivibles i que la revolució no vindrà de la política, sinó de la ruptura amb el mode de vida actual.
Als nostres amics (2014) és una anàlisi de les revoltes globals (Primavera Àrab, Occupy Wall Street) criticant la falta d’infraestructura logística dels moviments.
Ara (2017) és una crítica al concepte de poble i una crida a la fragmentació i la destitució del poder.
La Potència destituent
A diferència de les revolucions clàssiques que volen prendre el poder per crear una nova Constitució (poder constituent), el Comitè Invisible proposa el poder destituent. L’objectiu no és substituir el govern per un de nou, sinó fer que les institucions actuals siguin irrellevants i buides, desertant d’elles.
La Logística com a Camp de Batalla
Analitzen el món modern com una xarxa de fluxos (energia, dades, mercaderies). Argumenten que el poder ja no resideix en el Parlament, sinó en la infraestructura. Per tant, la política real no és votar, sinó tenir la capacitat de bloquejar o gestionar aquests fluxos (per exemple, tancar una refineria o un centre de dades).
La Comuna i els amics
Davant l’aïllament de la vida urbana, proposen la creació de comunes: grups d’afinitat basats en l’amistat i el suport mutu que comparteixen recursos (habitatge, menjar, coneixement) per ser independents del mercat.
Connexió amb el futur: l’acceleracionisme?
Mentre que els acceleracionistes tecnològics volen que el capitalisme vagi més ràpid per col·lapsar, el Comitè Invisible vol que els humans vagin més ràpid que el sistema per bloquejar-lo abans que el control tecnològic sigui total. Veuen la IA i la digitalització com a eines de policia total que cal aprendre a esquivar o sabotejar.
menys politòlegs, més enginyers
Als nostres amics (À nos amis), Comitè Invisible, 2014
El poder ja no està a les institucions, sinó en l’organització mateixa del món.
La política representativa es morta. Els politòlegs (i els polítics) parlen d’ideologies, de promeses i de gestió parlamentària que ja no té cap poder real. El poder s’ha desplaçat de les paraules (el parlament) a les infraestructures (la xarxa).
El món és una màquina, i per vèncer aquesta màquina no calen oradors, cal gent que sàpiga com funciona la seva arquitectura per poder-la desmuntar.
El govern de les coses
El món actual està governat per dispositius tecnològics i logístics. Un enginyer entén com funciona un servidor, com es distribueix l’energia o com flueix el capital digital; un politòleg només sap fer discursos sobre aquests temes sense entendre’n els mecanismes.
El capitalisme s’ha tornat purament tècnic. El deute, per exemple, no és una decisió política dolenta, és un algorisme que funciona sol.
Enginyer vs. hacktivista
No es demana que els enginyers governin el món (tecnocràcia), sinó que la gent que vol canviar les coses s’ha de convertir en enginyer (o hacker) del sistema:
- En lloc de fer manifestacions davant d’un edifici oficial (que ja no té poder), cal saber com funciona un port, una xarxa de dades o els fluxos d’energia.
- Cal coneixement tècnic per crear comunitats autònomes que puguin sobreviure sense dependre de la xarxa elèctrica o bancària oficial.
Enfilall
Deixa un comentari…