L’Smart City no és una millora tecnològica de la vida urbana, sinó la culminació d’un projecte de control total. Ells la veuen com l’intent final del sistema per fer que la revolta sigui físicament impossible.
La Ciutat com a Sistema Operatiu
El Comitè argumenta que el poder ja no vol governar persones a través de lleis, sinó gestionar fluxos a través d’algoritmes.
- De la política a la policia: En una Smart City, el control no és punitiu (et castiguen si fas una cosa malament), sinó preventiu. Si els sensors detecten una anomalia o una concentració de gent sospitosa, el sistema ajusta els semàfors, tanca accessos o envia drons abans que passi res.
- Entorn sense friccions: La tecnologia busca eliminar qualsevol conflicte o fricció (com les vagues, les protestes o les avaries), convertint la ciutat en una màquina logística perfecta on l’habitant és només un usuari passiu.
Logística de la Pau
Per al Comitè Invisible, la pau social en la ciutat intel·ligent és purament una qüestió de logística:
- Dependència absoluta: Com més intel·ligent és la ciutat, més depèn de l’electricitat i les dades. Això fa que la població sigui més vulnerable i fàcil de dominar: si et portes malament, et poden bloquejar el compte bancari digital, l’accés al transport públic o el subministrament elèctric de forma remota.
- L’algoritme com a jutge: El poder s’amaga darrere de la neutralitat de la tecnologia. Ja no és un polític qui decideix on van els recursos, sinó un algoritme d’optimització, fent que sigui molt difícil trobar un responsable contra qui protestar.
Resposta: Sabotatge i opacitat
Davant d’aquest panorama, el Comitè Invisible proposa dues estratègies clau per sobreviure a l’Smart City:
- Tornar-se ingestionable: Crear espais on els sensors no arribin o on les dades no tinguin sentit. Això inclou l’ús de xifratge, la destrucció física de sensors o, simplement, viure vides que no segueixin els patrons de consum que l’algoritme espera.
- El coneixement de la infraestructura: En lloc d’aprendre ciència política, el Comitè diu que els revolucionaris han d’aprendre enginyeria i logística. Per aturar una Smart City, no cal prendre l’Ajuntament; cal saber on són els nodes de fibra òptica o com desconnectar els servidors que gestionen el flux de la ciutat.
Fragmentació (La Comuna vs. La Xarxa)
La seva visió és que la ciutat intel·ligent és una xarxa total que ens vol connectats a tots per controlar-nos. La seva proposta és la fragmentació: crear comunes físiques que funcionin de manera analògica o independent, trencant la continuïtat de la vigilància digital.
Enfilall
Deixa un comentari…