El risc que aquest màrqueting ideològic no sigui només estratègia comercial, sinó prefaci d’una Il·lustració Fosca (Dark Enlightenment), és una possibilitat que molts analistes polítics i filòsofs de la tecnologia consideren real.
Per entendre si estem davant d’aquesta deriva, cal analitzar els vincles entre el discurs de Palantir i el pensament de Peter Thiel (cofundador de l’empresa).
La connexió amb la Il·lustració Fosca (Neoreaccionarisme)
El moviment de la Il·lustració Fosca o (NRx) (liderat per figures com Nick Land i Curtis Yarvin, amic personal de Thiel) defensa que la democràcia és un sistema ineficient i que la societat hauria de ser governada per una mena de monarquia tecnològica o corporacions gestionades per elits competents.
El manifest Palantir ressona amb aquestes idees en diversos punts:
- Menyspreu per la burocràcia democràtica (Punt 8, 18): Presenta els servidors públics com a ineficaços i suggereix que l’Estat hauria de funcionar com una empresa d’alt rendiment.
- L’elit d’enginyers com a casta dirigent: El text atorga a Silicon Valley una obligació moral de guiar la nació, suggerint que el poder real ja no resideix en el vot, sinó en el codi i el hard power.
El Tecno-Leviatan: L’Estat i l’empresa fusionats
Si la Il·lustració original buscava separar poders per protegir l’individu, la Il·lustració Fosca busca la fusió absoluta:
- Subordinació de la política a la tecnologia: En el manifest, la política es descriu com una distracció psicològica (Punt 10). La solució als problemes (com el crim violent, Punt 17) no és social, sinó algorítmica.
- Sobirania tecnològica: Palantir no vol ser un proveïdor de l’Estat; vol ser el sistema operatiu de l’Estat. Si les decisions de guerra, policia i fronteres passen pel seu software, qui té la sobirania real?
El risc de la Il·lustració Fosca
Aquesta deriva es podria materialitzar en tres eixos que fan que la il·lustració esdevingui fosca:
- Invisibilitat del control: A diferència del totalitarisme del segle XX (que era visible i sorollós), aquest poder s’exerceix a través d’algoritmes privats i opacs sota el segell de secret comercial o seguretat nacional.
- Estratificació social: Palantir diu que «algunes cultures són funcionals i altres regressives» (Punt 21). Això pot traduir-se en sistemes IA que apliquen biaixos de classe o d’origen en la vigilància policial de manera automatitzada.
- Post-humanisme militar: En elevar la IA a la categoria de nova dissuasió (Punt 12), es trasllada la responsabilitat de la supervivència humana a sistemes no humans, reduint l’espai per a la diplomàcia i l’ètica humanista.
Aquest màrqueting busca vendre contractes avui, la ideologia que hi ha darrere busca reconfigurar la civilització per a demà. La foscor d’aquesta il·lustració resideix en el fet que substitueix ciutadà per dada i debat públic per processament d’informació.
Peter Thiel va afirmar que no crec que la llibertat i la democràcia siguin compatibles. Palantir és, en molts aspectes, l’eina material per construir un món que s’adapti a aquesta premissa.
Enfilall
Deixa un comentari…