Ohkwá:ri-tón

La guerra total nazi i el manifest Palantir

L’anàlisi de les similituds i diferències entre el manifest de Palantir (La República Tecnològica) i la retòrica de la guerra total (com el famós discurs de Joseph Goebbels al Sportpalast el 1943) permet identificar com s’estructuren certs discursos de mobilització nacional en moments de crisi percebuda.

Tot i que els contextos històrics i els objectius polítics són radicalment diferents (un neix d’una empresa tecnològica en una democràcia liberal i l’altre d’un règim totalitari en guerra), comparteixen certs mecanismes retòrics i estructurals.

Mobilització de tota la societat

• Palantir (Punt 6): Proposa el retorn al servei nacional universal (tothom ha de compartir el risc i el cost de la guerra). Reclama que l’elit de Silicon Valley té el deute moral de participar en la defensa.

• Guerra Total: Eliminació de la distinció entre front militar/vida civil. Tota activitat econòmica/social s’havia de subordinar a l’esforç bèl·lic per garantir la supervivència de la nació.

Determinisme i existencialisme

• Palantir (Punts 5 i 12): Argumenta que el desenvolupament d’armes IA és inevitable (els nostres adversaris no s’aturaran), que ens trobem davant d’un canvi d’era (fi de l’era atòmica) i que la tecnologia de Palantir és l’única via per mantenir la pau.

• Guerra Total: Utilitzava la por a l’aniquilació (els bolxevics) per justificar mesures extremes. El conflicte és una lluita existencial sense alternativa a la mobilització.

Crítica a la decadència i la superficialitat

• Palantir (Punts 2 i 3): Ataca la tirania de les apps i la decadència de la classe dirigent que es conforma amb correus electrònics gratuïts. Demana un retorn al hard power i a valors més vitals.

• Guerra Total: La retòrica nazi sovint atacava la decadència de les democràcies liberals i el consumisme, oposant-hi un ideal de sacrifici, duresa i propòsit nacional.

Diferències fonamentals

És crucial assenyalar on es separen aquests discursos per no caure en una falsa equivalència:

• Marc polític: Palantir opera dins del capitalisme corporatiu i el marc de la seguretat nacional dels EUA. El seu objectiu és el domini del mercat de defensa i la influència política, no la instauració d’una dictadura de partit únic.

• Font d’autoritat: El discurs guerra total emanava de l’Estat totalitari que controlava la informació. El manifest Palantir és la proposta d’una empresa privada que vol influir en l’opinió pública i en la política estatal per beneficiar el seu model de negoci.

• Ideologia de fons: El nazisme es basa en racisme biològic i expansionisme territorial, el manifest en l’excepcionalisme americà i la superioritat tecnològica com a garant de l’ordre global.

La similitud resideix en l’ús d’un llenguatge d’emergència i la crida a la unitat entre el sector productiu (tecnològic) i l’aparell militar. Tanmateix, mentre la guerra total era una realitat administrativa imposada per un règim, el manifest de Palantir és una eina de marketing ideològic per posicionar el programari com l’eix central de la geopolítica moderna.

Enfilall