Ohkwá:ri-tón

El 18 d’Abril el CEO de Palantir, Alexander Karp, va piular extractes del llibre The Technological Republic, signat per ell mateix i un periodista, que presenta una visió explícita: l’elit tecnològica (Silicon Valley) té el deure moral de subordinar el seu poder productiu a les finalitats de l’Estat-nació, especialment en clau militar.

Lluny de ser un exercici acadèmic neutre, aquest discurs és una declaració d’interessos de classe: legitimar la militarització del programari, la integració empresa-Estat i la captura ideològica de l’opinió pública.

Deute moral i responsabilitat de l’elit

L’empresa llança un atac directe a la cultura de Silicon Valley (punts 1, 2 i 3):

• Retorn a les arrels: Acusa les elits tecnològiques d’haver-se centrat en apps trivials (xarxes socials, entreteniment) mentre oblidaven el país que va permetre el seu èxit.

• La tirania de les apps: Suggereix que l’iPhone i el correu gratuït no són suficients per mantenir una civilització; cal seguretat i creixement econòmic tangible.

El pas del Soft Power al Hard Power (IA i Defensa)

El punt més central (punts 4, 5 i 12) és el reconeixement que la pau i la democràcia no es mantenen només amb discursos, sinó amb força tecnològica.

• L’era post-atòmica: Palantir argumenta que la dissuasió nuclear està sent substituïda per la dissuasió basada en la Intel·ligència Artificial.

• Inevitabilitat de les armes d’IA: Adopten una postura pragmàtica: si els adversaris (Xina, Rússia) desenvoluparan IA militar sense escrúpols, l’Occident no pot permetre’s debats ètics paralitzants mentre es queda enrere.

Palantir no és una ONG: és un actor de la indústria de dades amb lligams històrics amb l’Estat, l’exèrcit i els serveis d’intel·ligència. La proposta (l’aparell tecnològic ha de convertir-se en pilar del hard power del segle XXI) és la justificació ideològica perquè empreses com Palantir expandeixin contractes militars i policials. Això encaixa amb la dinàmica d’integració de la IA i sistemes de dades en operacions militars i de control.

Reordenar el context global

El manifest proposa canvis geopolítics que trenquen amb el consens de postguerra:

• Remilitaritzar (punt 15): Consideren un error haver mantingut Alemanya i el Japó neutres o pacifistes i demanen que recuperin el seu pes militar per equilibrar el món.

• Mili Obligatoria (punt 6): Proposen que la guerra només es lluiti si tothom comparteix el risc, una idea que busca reconnectar la societat amb les decisions militars de l’Estat.

Interessos materials implicats

• Capital financer i militars: la conversió del programari en arma multiplica mercats (vendes d’armes digitals, serveis d’anàlisi, contractes de subcontractació) i concentra rendes en una capa de propietaris i directius.

• Estat i hegemonia imperial: L’argument que “l’era atòmica s’acaba i arriba la dissuasió per IA” serveix per legitimar una nova cursa tecnomilitar entre potències. Això ja s’esdevé en les polítiques del Pentàgon i la col·laboració amb IA privada.

Crítica cultural i política interior

Hi ha una forta càrrega contra el que anomenen pluralisme buit i la cultura de la cancel·lació:

• Defensa del lideratge fort (punts 16 i 18): Surten en defensa de figures com Elon Musk, argumentant que la societat castiga massa els qui intenten construir coses grans i es fixa massa en les seves vides privades.

• Jerarquia de cultures (punt 21): Rebutgen el relativisme cultural, afirmant que algunes cultures són progressives i funcionals mentre que d’altres són regressives i perjudicials.

• Religiositat i valors (punt 20): Critiquen la intolerància de l’elit cap a les creences religioses, veient-ho com un signe de tancament intel·lectual.

Fal·làcies ideològiques i omissions

• Neutralitat tecnològica: Afirmar que “hem de construir” solucions per als marines o per a la seguretat és presentar la tecnologia com una eina apolítica; en realitat, els dissenys, dades i objectius reflecteixen interessos socials i econòmics.

• Apel·lació patriòtica: L’obligació moral de Silicon Valley amb la nació és un instrument per desplaçar la responsabilitat democràtica cap a corporacions privades.

• Erradicació de la crítica cultural: El text reclama menys cancel·lació i més deferència als líders, relat que busca immunitzar l’oligarquia tech contra l’escrutini públic i la responsabilització legal.

Riscos

• IA militaritzada i automatització: La transferència de tecnologia al camp militar intensifica la vigilància, la repressió, l’oblit dels drets civils, i crea pressió perquè el treballador s’adapti a ritmes més intensos i precaritzats.

• Repressió i perfilatge: Bases de dades i algorismes faciliten perfilatge policíal, control fronterer i persecució de la dissidència. Palantir i sistemes similars han estat implicats en aquestes operacions a escala global.

Aquest text no és el fullet d’una empresa de software convencional; és el manifest d’una empresa de seguretat nacional que vol definir el segle XXI:

• Posicionar-se com el braç tecnològic de l’Estat: No són només una empresa, són part de la defensa de la República.

• Justificar l’ús militar de la IA: Presentant-ho com una obligació moral i de supervivència davant de tercers països.

• Atraure talent amb valors conservadors o patriòtics: En un Silicon Valley sovint alineat amb valors progressistes i pacifistes, Palantir marca un territori ideològic clar per a enginyers que volen treballar en missions crítiques.

És una visió del món on la tecnologia s’ha de posar, sense complexos, al servei de l’hegemonia d’Occident i del poder militar.

Enfilall