Ohkwá:ri-tón

Unrestricted Warfare és una de les obres de teoria militar i geopolítica més influents i premonitòries dels últims temps. El llibre va néixer d’una profunda reflexió de la intel·lectualitat militar xinesa davant la brutal superioritat tecnològica que els Estats Units havien exhibit a la Guerra del Golf (1991). Els autors van comprendre que la Xina no podia competir cara a cara en una guerra convencional contra la superpotència armada, de manera que van teoritzar com un país militarment inferior podia derrotar un enemic superior canviant radicalment les regles del joc.

La tesi central: El camp de batalla total

La premissa fonamental del llibre és que la guerra ha superat l’àmbit purament militar. En un món globalitzat i interconnectat, qualsevol aspecte de la vida humana es pot transformar en una arma.

Els autors afirmen que la primera regla de la guerra sense restriccions és que no hi ha regles, i res està prohibit. El concepte tradicional de guerra (soldats uniformats combatent en un front definit) ha quedat obsolet. En el seu lloc, la guerra moderna es lliura de manera contínua i invisible en múltiples dimensions alhora.

Si reconeixem que els nous principis de la guerra ja no consisteixen a utilitzar la força armada per obligar l’enemic a sotmetre’s a la pròpia voluntat, sinó en utilitzar tots els mitjans, inclosos els militars i no militars, les armes i les no-armes, per obligar l’enemic a acceptar els propis interessos, veurem la veritat.

Tipologies de guerra no militar (les noves armes)

Qiao i Wang desglossen una llarga llista de mètodes operacionals que substitueixen o complementen l’ús dels tancs i els míssils. El llibre divideix aquests atacs asimètrics en diferents esferes:

• Guerra Financera: Manipular els mercats de valors, provocar crisis de liquiditat, sota-minar la moneda d’un rival o atacar el seu sistema bancari per col·lapsar l’estabilitat social del país des de dins (els autors posen com a exemple l’especulació de George Soros en la crisi financera asiàtica de 1997).

• Guerra Ciberespacial i Tecnològica: Hackejar infraestructures crítiques (xarxes elèctriques, telecomunicacions, sistemes de transport), inutilitzant la capacitat de resposta de l’adversari sense disparar un sol tret.

• Guerra de la Informació i Mediàtica: Manipular els mitjans de comunicació oberts i l’opinió pública de l’enemic per generar desconfiança en les seves institucions, polarització social o desmoralització.

• Guerra Jurídica (Lawfare): Utilitzar el dret internacional, les organitzacions multinacionals o les pròpies lleis de l’adversari per lligar-li les mans i bloquejar les seves accions militars o comercials.

• Guerra Econòmica i de Recursos: Bloquejar l’accés a matèries primeres clau, rutes comercials o utilitzar sancions i boicots per escanyar el teixit industrial d’altres nacions.

Principis Operacionals: combinatòria sense límits

La clau de l’estratègia no és fer servir una sola d’aquestes armes, sinó el principi de combinació. L’estratega modern ha de ser capaç d’orquestrar un atac simultani o seqüencial utilitzant elements completament diferents de manera asimètrica:

• Objectius limitats, mesures il·limitades: S’han de fixar metes polítiques molt específiques, però els mitjans per aconseguir-les no han de tenir cap barrera ètica, geogràfica o legal.

• Asimetria absoluta: Evitar el xoc directe on l’enemic és fort. Si l’adversari té millors portaavions, no s’han de construir més portaavions, sinó invertir en ciberatacs que inutilitzin els seus sistemes de satèl·lits.

• Difuminació del combatent: En aquesta doctrina, la línia entre civil i militar s’esborra completament. Un hacker en una oficina, un analista financer en un fons d’inversió o un magnat dels mitjans poden ser agents actius en el front de batalla tan rellevants com un general de divisió.

Impacte a Occident (especialment als EUA)

Quan el llibre va ser traduït per la intel·ligència nord-americana (FBIS) poc després de la seva publicació, va causar un gran impacte en el Pentàgon. Després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, molts analistes occidentals van rellegir l’obra, ja que el text teoritzava precisament com un actor no-estatal (com el terrorisme) utilitzava mètodes asimètrics i civils (avions comercials) per colpejar el cor d’una superpotència.

Avui dia, el concepte s’ha assimilat dins el que Occident defineix com Guerra Híbrida o Guerra de Zona Grisa (conflictes que es lliuren per sota del llindar que justificaria una resposta militar oberta).

Impacte a la Xina i el seu rol actual

Encara que molts acadèmics recorden que Unrestricted Warfare era un assaig de discussió teòrica i no pas el full de ruta oficial secret del Partit Comunista Xinès, la veritat és que anticipa perfectament el comportament geopolític de la Xina al segle XXI.

L’estratègia xinesa de les darreres dècades, fusionant el sector privat i el públic, utilitzant la inversió en infraestructures globals (com la Nova Ruta de la Seda), el control de cadenes de subministrament de minerals crítics, el desenvolupament de capacitats de ciberguerra i la pressió econòmica sobre estats dependents, respon de manera molt precisa a la filosofia de la guerra sense restriccions: guanyar la competició hegemònica global sense haver de lliurar una gran guerra calenta.