La pressió de Washington aquest 2026 ja no és el soft power diplomàtic d’abans; ara és una pressió econòmica i tecnològica brutal. Els americans estan aplicant una política de amb mi o contra mi que recorda els moments més tensos de la Guerra Freda, però amb el petroli, els xips i els ports com a munició.
El xantatge de la seguretat
Per als països com els Emirats o Israel, la pressió americana és directa: Si voleu que els nostres portaavions i la nostra intel·ligència us protegeixin de l’Iran, heu de treure la tecnologia xinesa de les vostres infraestructures. Això ha obligat els Emirats a triar: o mantenir el 5G de Huawei o tenir els caces F-35 americans. Com hem vist, han triat el corredor indi (IMEC) i la seguretat de la Casa Blanca.
El Friend-shoring (triar amics per fabricar)
Els americans estan forçant les empreses europees a treure les seves fàbriques de la Xina i portar-les a països de l’eix IMEC (com l’Índia o Vietnam). Si una empresa catalana o espanyola vol continuar exportant als EUA sense aranzels gegantins, Washington suggereix que la seva cadena de subministrament no passi per la Ruta de la Seda xinesa.
La batalla per la Mediterrània (Barcelona i València)
Aquí la pressió és sobre els ports. Els EUA miren amb molta desconfiança la influència de COSCO (l’empresa estatal xinesa) a les terminals de contenidors d’Europa.
Estan pressionant perquè les inversions en els ports que han de rebre el gas i les mercaderies del corredor indi siguin de capital amic. No volen que l’energia que surt d’Israel o dels Emirats acabi passant per un moll controlat per Pequín quan arribi a la Mediterrània.
La Syriana de les sancions
Aquest 2026, els EUA estan utilitzant el dòlar com a arma. Qualsevol banc o empresa que ajudi la Xina a construir infraestructures que col·lisionin amb l’IMEC corre el risc de ser sancionat i expulsat del sistema financer internacional. És la versió moderna dels despatxos d’advocats que veiem a la pel·lícula: si no jugues amb les nostres regles, et quedes fora del mercat.
La paradoxa europea
Europa, i especialment països com Espanya, es troben enmig de dos focs: per una banda, necessitem el mercat i les inversions xineses, per l’altra, no podem sobreviure sense el paraigua de seguretat dels EUA ni sense el nou corredor energètic que ens ha de salvar de la crisi del gas.
La pressió serà gegantina. Com diu un personatge a Syriana, en aquest joc no hi ha espectadors, només hi ha jugadors o víctimes. Europa està intentant ser un jugador, però Washington està decidit a que siguem, sobretot, el seu mercat exclusiu.
Enfilall
Deixa un comentari…