El bon governant demana consell amb mesura i parla poc. Quan la seva tasca s’ha acomplert i el treball s’ha completat, tot el poble diu: Ho hem fet nosaltres mateixos.
Laozi, Capítol 17, Tao Te Ching
Sunzi vs. Clausewitz: Dues Trinitats cara a cara
Per entendre l’estratègia moderna, cal mirar cap a dues direccions: l’Alemanya del segle XIX amb Carl von Clausewitz i la Xina antiga amb Sunzi. Tot i que separats per mil·lennis, tots dos coincideixen que la guerra no és un acte aïllat, sinó un instrument. Tanmateix, la forma en què organitzen aquesta realitat revela diferències fonamentals en la relació entre l’estat i la força.
La Trinitat de Clausewitz vs. Els Factors de Sunzi
Clausewitz defineix la guerra a través d’una trinitat paradoxal on interactuen tres forces:
- El Poble: L’emoció, l’odi i la passió (l’impuls cec).
- L’Exèrcit: El joc de probabilitats i l’atzar (el geni creatiu en el combat).
- El Govern: La raó i l’objectiu polític (qui decideix el per què).
Sunzi, d’altra banda, proposa un sistema de cinc factors (Moral, Cel, Terra, Comandament i Ordre) on el Tao (la Força Moral) és la base.
Moral (el Tao): Unitat en un propòsit moral. De dalt a baix, la gent de tots els rangs lluiten pel mateix objectiu que si fossin una sola persona. El motiu pel qual s’uneixen rau en la moral de l’objectiu: com més gran és la causa moral, més estreta és la unió. Si el teu camí moral és fort, de manera natural obtindràs un fort suport dels altres. Amb aquest suport, enforteixes la teva posició respecte a la del teu adversari.
El Camí (el Tao) és el que fa que la gent tingui el mateix pensament que el seus superiors; se’ls pot donar la mort, o se’ls pot donar la vida, però no hi ha por ni perill de traïció.
Spirituality for Conflict, Thomas Huynh, 38
La por a la traïció esmentada aquí no és la gent que traeix líders, sinó més aviat els líders que traeixen el poble en no actuar en el millor interès de la gent.
El Cel: Representa esdeveniments atmosfèrics: temperatures, pluges, vents…, i també l’atmosfera social: els estats d’ànim i actituds dels que t’envolten, que canvien amb el temps i que es repeteixen amb regularitat. De la mateixa manera que no es pot predir el temps amb certesa, tampoc es pot predir exactament quan l’estat d’ànim i l’actitud d’una persona canviaran o es repetiran. Tanmateix, podeu anticipar aquests canvis i beneficiar-vos-en una vegada es produeixen. Per exemple, seria prudent demanar-los suport quan se senten esperançats, no porucs. En política: imatge nacional (dins i fora del territori)/internacional, centralitat del conflicte…
El cel vol dir la nit i el dia, el fred i la calor, les estacions i les limitacions que imposen.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars
La Terra: Les restriccions imposades per la geografia. El sòl representa molts dels factors concrets que componen el nostre medi ambient, com ara les lleis establertes de la societat o les normes no escrites de comportament social acceptable. Encara que no es pot controlar directament la llei o la cultura, i sovint determina com hem d’abordar el conflicte, tenim la capacitat de triar quan i on actuar en funció de la nostre situació particular.
La terra vol dir distàncies llargues o curtes, terreny accidentat o pla, obert o congost, fatal o segur.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars
El Comandament:
El comandament vol dir les virtuts del general: saviesa, rectitud, benvolença, coratge i fermesa.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars
L’Ordre: Representa la gestió de la força. Per mantenir la seva viabilitat, grans i complexes organitzacions com un exèrcit necessiten un sistema per gestionar els esforços de tothom i l’assignació adequada i eficient dels recursos. Com es pot trobar en qualsevol corporació moderna, aquest sistema implica procediments estàndard, divisió de mà d’obra, compra i distribució de materials i reducció de costos.
Ordre vol dir la disciplina i l’organització de l’exèrcit, l’assignació de càrrecs als oficials i el domini de la logística.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars
Avaluar el cinc factors amb honestedat
Així, a l’hora d’avaluar les forces respectives i de contrastar els resultats per tal d’esbrinar la situació vertadera, cal preguntar-se: quin dels dos sobirans té la força moral? Quin dels dos generals és més competent? Quin dels dos exèrcits és afavorit pel cel i per la terra? Quin dels dos exèrcits manté una disciplina més rigorosa? Quin dels dos exèrcits és superior en homes i en armament? Quin dels dos exèrcits disposa de soldats i oficials més ben entrenats? Quin dels dos exèrcits administra recompenses i càstigs de la manera més clara? A través d’aquestes comparacions puc preveure la victòria o la derrota.
L’art de la guerra, I Els càlculs preliminars
Potser el més fonamental d’aquests coneixements és la importància de mantenint un despreniment emocional objectiu a l’hora de calcular la teva posició respecte a la del teu adversari. Ser governat per les emocions, exagerant els punts forts propis, negant les debilitats i il·lusions només pot conduir a la catàstrofe.
Per el general savi, la vertadera batalla es lliura aquí, en la quietud del temple, abans que el seu exèrcit trepitgi el camp de batalla. En aquest vers s’implica la necessitat de total honestedat i imparcialitat a l’hora de determinar el nivell del vostres punts forts i els punts forts de l’adversari en cadascun dels cinc factors. L’examen comparatiu no és fàcil i pot ferir l’ego. Però si trobes que tens una debilitat, considera-ho una benedicció perquè pots abordar el problema en lloc de romandre feble i inconscient.
Mentre Clausewitz veu la guerra com una explosió d’energia que el govern ha d’intentar canalitzar, Sunzi la veu com un sistema holístic on la política i la moral han d’estar alineades des del primer càlcul.
La relació Civil-Militar: Integració vs. Separació
Una de les grans diferències que destaca el document original és com s’entén la frontera entre el polític i el militar:
Visió de Clausewitz (Occidental): Existeix una separació d’esferes més marcada. El polític fixa l’objectiu i, un cop comença la guerra, el militar pren el relleu per assolir-lo mitjançant la força. La guerra és la continuació de la política per altres mitjans, però sovint s’interpreta com un canvi de llenguatge (del diplomàtic al violent).
Visió de Sunzi (Oriental): El plantejament és totalment holístic. El general no és només un guerrer, sinó un estadista i un diplomàtic. No hi ha un moment en què la política s’aturi per deixar pas a la guerra; l’estratègia de Sunzi busca precisament que la política guanyi la partida abans que la guerra sigui necessària.
El focus: La Batalla Decisiva contra la Maniobra Subtil
Clausewitz posa l’èmfasi en la destrucció de la força de l’enemic en una batalla decisiva. Per a ell, la sang és el preu de la victòria. En canvi, Sunzi busca la paràlisi de l’enemic. Per a l’estrateg xinès, la batalla és un fracàs de la maniobra prèvia. Clausewitz és l’estratègia del martell; Sunzi és l’estratègia de l’acupuntura.
Concepte clau: La integració total
Mentre que a Occident hem heretat la tendència a veure la guerra com un estat d’excepció on les regles de la política canvien, Sunzi ensenya que l’estratègia és una unitat indivisible. La millor política és aquella que utilitza l’estratègia per evitar el conflicte, i la millor estratègia és aquella que serveix fidelment a la preservació de l’estat i l’harmonia social.
Enfilall









Deixa un comentari…