Si algú ataca mogut per la compassió, guanyarà.
Si es defensa amb compassió, serà ferm.
El Cel el salvarà i el protegirà mitjançant la compassió.Laozi, Capítol 67, Tao Te Ching
L’estratègia no és un fi en si mateix, sinó un pont cap a l’estabilitat permanent.
Resolució de Conflictes i Pau Duradora
L’error més comú en interpretar L’art de la guerra és veure Sunzi com un autor fred i purament calculador. Tanmateix, una lectura profunda revela que l’estratègia xinesa culmina en una forma de compassió pragmàtica. La victòria final no és la que sotmet l’enemic, sinó la que elimina el conflicte de l’arrel i evita que el ressentiment alimenti guerres futures.
Dualitat pràctic-compassiu
La compassió de Sunzi fins i tot arribà fins al punt de permetre tornar a casa a un exèrcit derrotat en comptes d’aixafar-lo. Però alhora era pragmàtic. Les estratègies que proposa semblen respondre a dues preguntes: primer, és pràctic?, segon, és compassiu? Per a Sunzi, els dos aspectes no s’exclouen mútuament. Des d’una visió estrictament pragmàtica, destruir completament un enemic seria, almenys temporalment, eliminar qualsevol preocupació sobre la negociació, el compromís o la reconciliació, i podria semblar la solució més eficaç. Aquest enfocament respon negativament a la segona pregunta, però, en definitiva, també ho fa a la primera. Cap conquesta motivada per l’odi o la venjança és sempre completa. Amb el temps l’enemic, alimentat per la mateixa crueltat de les accions anteriors del seu conqueridor, guanyarà força i renovarà la lluita. Per tant, només una solució que sigui alhora compassiva i pragmàtica inculcarà una pau duradora.
Spirituality for Conflict, Thomas Huynh, 26
La paradoxa del Si vis pacem, para bellum
Sunzi analitzaria la cèlebre màxima llatina (si vols la pau, prepara la guerra) des d’una òptica de preservació. Estar preparat per al combat no és un desig de violència, sinó la condició necessària per evitar-la. Una posició prevalent (una amenaça creïble) és el que permet que la diplomàcia funcioni. Si ets prou fort per ser inexpugnable, l’enemic es veurà obligat a negociar, i és en aquesta negociació on la compassió es converteix en l’eina definitiva.
El tracte a l’adversari: L’absència de ressentiment
Sunzi dedica una atenció especial al tracte dels presoners i dels derrotats.
- Cal tractar els presoners amb benevolència per guanyar-se la seva lleialtat.
- No s’ha d’acorralar mai un enemic fins a la desesperació (deixar sempre una sortida daurada), perquè un enemic sense sortida lluitarà amb la força del qui no té res a perdre.
- El ressentiment és el combustible de la propera guerra. Si humilies l’adversari, estàs plantant la llavor d’una venjança futura.
Allò que motiva els homes a matar l’enemic és la fúria; allò que els estimula a prendre un botí és la recompensa. Per tant, en la lluita de carros recompenseu els soldats que s’apoderin del primer de cada deu, substituïu les ensenyes de l’enemic per les vostres, barregeu aquests carros amb els vostres i utilitzeu-los conjuntament. Tracteu bé els presoners i incorporeu-los a les vostres tropes. Això és el que s’anomena «utilitzar les conquestes fetes a l’enemic per a incrementar la força pròpia».
L’art de la guerra, II La conducció de la guerra.
El General com a Diplomàtic
En aquest estadi final, la figura del general es fusiona amb la de l’estadista. El seu objectiu no és només guanyar batalles, sinó mantenir la pau de l’estat i l’exèrcit intacte.
Aquest és el camí per a mantenir el país en pau i l’exèrcit intacte.
L’art de la guerra, III La planificació de les ofensives.
La saviesa del comandant resideix a saber quan aturar-se. Identificar el benefici real i considerar el cost total de les accions abans de prendre-les és el que diferencia un conqueridor efímer d’un autèntic estrateg.
Concepte clau: La Pau com a Conseqüència
L’eficàcia de Sunzi es mesura per la qualitat de la pau que deixa enrere. Una victòria que deixa un rastro de destrucció és una derrota a llarg termini. La compassió de la qual parla el document no és una qüestió moralista, sinó una comprensió empírica de la naturalesa humana: la pau només és duradora si totes les parts poden trobar un lloc en el nou ordre sense ser consumides pel ressentiment.
Referències
Sobre la prudència final: L’art de la guerra, Capítol XII: L’atac amb foc, versicle 60.
Enfilall
Deixa un comentari…