El que està en repòs és fàcil de mantenir. El que encara no s’ha manifestat és fàcil de prevenir. El que és fràgil és fàcil de trencar. El que és menut és fàcil de dispersar.
Actua abans que les coses existeixin. Ordena-les abans que regni el desordre.
Laozi, Capítol 64, Tao Te Ching
Les Nou Variables i els Nou Terrenys
L’estratègia de Sunzi no és només filosofia; és una eina de gestió de crisis. En un entorn tan volàtil com el camp de batalla, el control no s’exerceix mitjançant la rigidesa, sinó mitjançant el coneixement profund de les variables. En els capítols VIII, X i XI, el text ens ensenya a llegir el context per convertir el caos en una seqüència d’accions controlades.
Les Nou Variables: L’art de l’adaptació
Sunzi ens recorda que un general que no sap adaptar els seus plans a les nou variables no podrà treure profit del terreny, encara que el conegui. Aquestes variables són situacions on les regles estàndard es trenquen.
Per tant, el general que comprèn perfectament les aplicacions de les nou variables sap com utilitzar les tropes.
El general que no comprèn aquestes aplicacions pot conèixer la configuració del terreny, però no podrà treure’n profit.
En la direcció de l’exèrcit, si no es coneixen les arts de la variació, encara que s’estigui familiaritzat amb els cinc avantatges, no es podrà fer que els homes serveixin eficaçment.
L’art de la guerra, VIII Les nou variables.
Mentre que les prohibicions ens diuen què no hem de fer, els avantatges descriuen les recompenses de conèixer les nou variables:
El benefici de l’adaptació: Saber transformar un desavantatge geogràfic en un avantatge tàctic. Si coneixes les variables, pots utilitzar un terreny difícil per atrapar l’enemic.
L’eficiència en l’ús de les tropes: Quan el general sap quins camins no seguir, no desgasta els seus homes inútilment. L’avantatge és arribar a la batalla amb l’exèrcit fresc i amb la moral alta, mentre l’enemic arriba esgotat per haver seguit el camí estàndard.
La capacitat de treure profit del terreny: Conèixer la configuració de la terra no serveix de res si no saps com variar el teu pla. L’avantatge aquí és saber quan el terreny et permet moure’t més ràpid o quan t’ofereix una defensa natural que estalvia vides.
La independència del comandament: L’avantatge de no haver d’esperar ordres del sobirà (el governant) quan la situació canvia ràpidament. Això permet una velocitat de reacció que l’enemic, lligat a la burocràcia o a les ordres rígides, no pot contrarestar.
La unificació del benefici i el dany: Aquest és l’avantatge intel·lectual més gran. Un estrateg expert veu que:
- Dins del benefici hi ha el dany: Això el fa prudent i evita que caigui en trampes (l’avantatge de la seguretat).
- Dins del dany hi ha el benefici: Això el fa resolutiu; fins i tot en la pitjor situació (com la teva hipoteca o el teu cansament), sap buscar l’esquerda que el pot alliberar (l’avantatge de l’oportunitat).
Les 5 prohibicions (L’art de l’omissió)
- Hi ha camins que no s’han de seguir: rutes que poden portar a emboscades o terrenys on no pots maniobrar.
- Hi ha exèrcits que no s’han d’atacar: tropes desesperades o situades en posicions tan avantatjoses que el cost de la victòria seria superior al benefici.
- Hi ha ciutats que no s’han d’assetjar: fortaleses massa ben proveïdes o que consumirien massa temps i recursos, desgastant el teu exèrcit.
- Hi ha terrenys que no s’han de disputar: Zones on la possessió no dóna cap avantatge real o on el risc d’ocupació és excessiu.
- Hi ha ordres del governant que no s’han d’obeir: Quan el general, estant al front, veu que una ordre política posa en perill l’exèrcit o la victòria (la independència del comandant).
L’estratègia eficaç consisteix a sospesar constantment el benefici i el dany. Un estrateg savi sap que en el benefici sempre hi ha una part de dany (risc), i en el dany sempre hi ha una oportunitat de benefici. El control neix d’aquest equilibri.
Les 4 Adaptacions del Terreny
Aquestes fan referència a com gestionar la disposició de les tropes segons la configuració del camp:
- No acampar en terrenys baixos o pantanosos: Evitar zones on la logística i la salut de les tropes perillin.
- Unir-se als aliats en terrenys de comunicació: On les rutes es creuen, és vital la diplomàcia i la col·laboració.
- No romandre en terrenys aïllats: Zones on és fàcil quedar tallat de les teves línies de subministrament.
- Preparar estratagemes en terrenys tancats: Quan el terreny t’envolta, només la creativitat i l’enginy et permetran sortir-ne.
La Psicologia del Terreny
El medi físic dicta el comportament humà. Sunzi classifica els Nou Terrenys, des del terreny de dispersió (lluitar en territori propi, on els soldats volen tornar a casa) fins al terreny de mort (on no hi ha escapatòria).
- Terreny de Dispersió: És quan lluites en el teu propi territori. Les tropes tenen la temptació de fugir cap a casa si les coses van malament. No hi donis batalla; manté l’exèrcit unit i concentrat.
- Terreny Lleuger: És quan has entrat en territori enemic, però només a la zona fronterera. Encara és fàcil retrocedir, i la moral no és del tot ferma. No t’aturis; segueix avançant ràpidament.
- Terreny de Disputa (o Terreny Clau): Qualsevol zona que ofereix un avantatge estratègic a qui l’ocupi (un coll de muntanya, un pont). No ataquis si l’enemic ja hi és. Si ets tu qui l’ocupa, fortifica’l.
- Terreny Obert (o de Comunicació): Un lloc on ambdós bàndols poden moure’s amb facilitat. No bloquegis el pas de l’enemic (deixa que es mogui), però manté les teves línies de subministrament ben protegides.
- Terreny d’Intersecció: Territori que connecta amb diversos estats fronterers. Qui l’ocupa primer té el control de la diplomàcia. Forma aliances amb els veïns.
- Terreny Greu (o Difícil): Quan has penetrat profundament en territori enemic, deixant ciutats i fortaleses al darrere. Saqueja els recursos de l’enemic per alimentar les teves tropes (logística de guerra).
- Terreny Deteriorat (o Difícil de Transitar): Zones amb pantans, boscos espessos, precipicis o camins impracticables. No t’hi quedis. Travessa’ls tan ràpidament com puguis.
- Terreny Encerclat (o de Colls d’Ampolla): Llocs on l’entrada és estreta i la sortida és tortuosa, on una petita força enemiga pot derrotar-te. Fes servir l’astúcia i els estratagemes. Si caus en un setge, has de demostrar que estàs disposat a lluitar a mort.
- Terreny Mortal (o Desesperat): Terreny on no hi ha escapatòria: o lluites amb totes les teves forces o mors. Lluita. Sunzi diu que en aquest terreny el general ha de tallar qualsevol possibilitat de retirada per obligar les tropes a tenir un coratge extrem (cremar les naus).
L’enfocament psicològic de Sunzi sobre els terrenys és potser la part més brillant de L’Art de la Guerra. Ell no veia la geografia només com a terra i roques, sinó com un interruptor emocional que el general pot activar o desactivar per controlar la voluntat dels seus soldats i la dels enemics: l’entorn determina el nivell de por o de coratge d’un home.
La Gestió de la Por (Terreny de Dispersió vs. Mortal)
Sunzi entén que el soldat és un ésser humà amb instint de supervivència.
En territori propi (Dispersió): El soldat té el cor dividit. Si la batalla va malament, pensa en la seva família, en la seva casa que està a pocs quilòmetres, i la seva tendència natural és fugir.
No donis batalla en terreny de dispersió, perquè la psicologia de la teva tropa és fràgil.
L’art de la guerra, XI Els nou terrenys.
En territori de mort (Mortal): Aquí és on el general hackeja la ment del soldat. En eliminar tota possibilitat de fugida (cremant ponts o destruint provisions), la por a la mort es transforma en furor combatiu. Quan el soldat sap que no hi ha escapatòria, la seva ment deixa de dubtar i es concentra exclusivament a matar per sobreviure.
L’Estat de Flux i l’Unificació de la Voluntat
Sunzi utilitza el terreny per forçar la cohesió del grup. En els terrenys anomenats Greus (quan s’ha penetrat profundament en territori enemic), el soldat se sent aïllat i vulnerable. Aquesta vulnerabilitat psicològica fa que:
- Es tornin més disciplinats sense necessitat de càstigs.
- Estiguin més alerta sense necessitat que se’ls demani.
- Confiïn més en els seus companys i en el seu general, ja que són tot el que tenen.
La Psicologia de l’Enemic: L’Ham i la Confusió
L’estratègia psicològica del terreny també s’aplica per manipular la ment del general enemic:
Fes-lo sentir segur on és vulnerable: Condueix-lo a un Terreny Obert on es relaxi, o a un Terreny de Disputa on la seva ambició li faci cometre errors.
L’asfíxia psicològica: Si poses l’enemic en un Terreny Encerclat, la seva ment entrarà en pànic. Sunzi aconsella sovint deixar una sortida falsa a un exèrcit encerclat. Per què? Perquè si saben que no tenen sortida, lluitaran fins a la mort (Terreny Mortal). Si creuen que poden fugir, la seva voluntat de lluita es trencarà i serà més fàcil aniquilar-los mentre es retiren.
Sunzi ho defineix amb una analogia molt visual: L’exèrcit és com una pedra rodona dalt d’una muntanya de mil metres. El terreny és el pendent de la muntanya, la psicologia és l’impuls (el Shi).
Un bon general no demana coratge als seus homes per decret; simplement els col·loca en una posició on el coratge sigui l’única resposta psicològica possible.
És la naturalesa del soldat resistir quan és envoltat, lluitar durament quan no hi ha alternativa i seguir les ordres cegament quan es troba en perill.
L’art de la guerra, XI Els nou terrenys.
La Unitat de Propòsit (L’exèrcit com un sol cos)
El control extern (sobre l’enemic) és impossible sense el control intern. Sunzi utilitza la metàfora de la serp del mont Chang: si la colpeges pel cap, respon amb la cua; si la colpeges per la cua, respon amb el cap; si la colpeges pel mig, respon amb tots dos.
Com s’aconsegueix aquesta coordinació? Mitjançant la unitat de propòsit. En situacions de risc extrem, les diferències individuals desapareixen i el grup actua com un sol organisme. L’habilitat del líder consisteix a posar les tropes en situacions on la cooperació sigui l’única via de supervivència.
Concepte clau: L’eficàcia de la preparació
La victòria no és un miracle del moment, sinó la conseqüència d’haver previst les variables i els terrenys. L’ordre i el desordre són una qüestió d’organització. Qui arriba primer al terreny i espera l’enemic està descansat; qui arriba tard i corre cap a la batalla, ja està derrotat. El control és, en última instància, la capacitat de triar el lloc i el moment abans que l’altre ho faci.
L’enfocament de Carl von Clausewitz, és el contrapunt a la subtilesa de Sunzi. Mentre Sunzi busca evitar el caos mitjançant l’engany i l’harmonia, Clausewitz l’accepta com una part intrínseca i inevitable de la realitat.
Per a Clausewitz, la gestió del caos (que ell anomena fricció) no es basa en la prevenció, sinó en la força de voluntat i la capacitat analítica del líder.
El concepte de Fricció
Clausewitz diu que en la guerra tot és senzill, però fins i tot el més senzill és difícil. Aquesta dificultat és la fricció: el conjunt de milers de petits imprevistos (clima, errors de comunicació, cansament, por) que fan que la realitat mai s’ajusti al pla.
No pots eliminar la fricció, només pots vèncer-la. L’únic lubricant per a la fricció és l’hàbit i l’experiència. Un exèrcit o una persona entrenada sap que les coses aniran malament i no entra en pànic quan succeeix.
La Boira de la Guerra (Nebulae Martis)
Si Sunzi vol veure-ho tot, Clausewitz admet que bona part de la informació en el caos és falsa, contradictòria o incerta. Confía en el Coup d’oeil (cop d’ull). És la facultat intel·lectual de veure instantàniament la veritat enmig de la foscor i el desordre. No neix de la meditació, sinó de la intuïció d’una ment altament preparada que sap destriar el que és important del que és soroll.
El Centre de Gravetat (Schwerpunkt)
Davant d’un desordre total, Clausewitz proposa la simplificació. No intentis arreglar-ho tot alhora. Identifica quin és el punt on resideix tota la força de l’adversari o del problema. Si ataques i destrueixes aquest centre de gravetat, la resta del caos es col·lapsa per si sola. És una estratègia de concentració de forces, no de dispersió.
La Trinitat Paradoxal
Clausewitz entén que qualsevol conflicte o crisi es mou entre tres forces:
- L’odi i l’hostilitat (el poble, l’emoció).
- El joc de les probabilitats i l’atzar (el general, la creativitat).
- La racionalitat (el govern, l’objectiu polític).
Gestionar el caos significa mantenir aquestes tres forces en equilibri. Si et deixes portar només per l’emoció (la ràbia pel deute), perds la racionalitat. Si ets massa teòric, l’atzar et destruirà.
Mentre el Tao i Sunzi diuen que flueixis amb l’aigua i esperis que s’aclareixi, Clausewitz diu que, enmig del fang, s’ha de decidir un punt de ruptura, concentrar tota la teva energia i travessar-lo a cops de voluntat.
Referències
Sobre les variables i adaptació: L’art de la guerra, Capítol VIII: Les nou variables.
Sobre la gestió del terreny: L’art de la guerra, Capítol X: El terreny i Capítol XI: Els nou terrenys.
Enfilall
Deixa un comentari…