En retrospectiva: La tragèdia i les lliçons del Vietnam
Robert S. McNamara, 1995
Autocrítica d’un tecnòcrata que va intentar gestionar una guerra com si fos una equació d’eficiència industrial.
McNamara, ex president de Ford i Secretari de Defensa amb Kennedy i Johnson, va aplicar la gestió quantitativa al Pentàgon. El llibre és l’admissió que això no només va ser insuficient, sinó que va ser causa principal del desastre.
El triomf de la mètrica sobre la realitat
McNamara va basar la seva estratègia en el body count (recompte de baixes). Creia que si els EUA mataven més enemics dels que en podien reposar, el Vietnam del Nord hauria de rendir-se.
Admet que aquest model era cec a la voluntat política i a la motivació humana. Quantificar un conflicte no és entendre’l.
La boira de guerra com a fracàs d’intel·ligència
El concepte que McNamara rescata és que, malgrat tenir els millors ordinadors i analistes del món, la cúpula militar estava en una boira constant perquè no entenien el context històric, cultural i polític del Vietnam. L’excés de dades (anàlisi estadística) va sufocar l’anàlisi qualitativa (la comprensió del terreny).
L’engany institucional
El llibre detalla com l’administració va anar escalant la guerra (el pas de ser assessors a combatents directes) a través de petites decisions burocràtiques que, sumades, van portar a un punt de no retorn, ocultant sovint la realitat al Congrés i al públic nord-americà.
Rellevància en un context d’anàlisi tecnològica o sistèmica
Si apliquem aquesta lliçó a les estructures de poder actuals (com les que hem comentat sobre algoritmes i recollida de dades), el llibre serveix com a advertiment suprem:
- L’error de l’automatització: Igual que McNamara, els actuals sistemes de governança algorítmica creuen que, si es recullen suficients punts de dades, es pot gestionar la conducta humana de manera predictible i eficient.
- La deshumanització de la presa de decisions: El llibre demostra que quan la vida humana (o l’usuari digital) es redueix a punts de dades, es perd de vista la complexitat del subjecte. El que McNamara va viure al Vietnam és una versió física del que passa quan l’Ad Tech redueix un individu a un perfil de consumidor: el model matemàtic és perfecte, però la decisió és moralment devastadora o simplement errònia.
Lliçons del llibre
- La veritat és complicada: les dades mai diuen tota la veritat.
- L’empatia amb l’enemic és essencial: no es pot gestionar un sistema sense entendre les motivacions dels qui es vol controlar (mai varen entendre que la lluita de Vietnam del Nord era nacionalista).
- Creure i veure són sovint incerts: McNamara admet que van veure el món a través d’un prisma ideològic que els impedia reconèixer els senyals d’alerta.
El llibre es una advertència sobre la perillositat de la gestió tecnocràtica cega, on l’anàlisi quantitativa substitueix el judici humà.
Es va fer un documental amb música de Philip Glass que es pot veure subtitulat en castellà.
Deixa un comentari…