En el context de Frankenstein, la delinqüència no s’entén com una maldat inherent a l’individu, sinó com una patologia del teixit social.
Si analitzem la Criatura sota aquest prisma, veiem que la seva carrera criminal segueix un esquema clar de desintegració social:
El mite de la Tabula Rasa (Rousseau)
Seguint Rousseau, la Criatura representa l’home en estat de naturalesa: neix sense prejudicis i amb una inclinació natural cap a la bondat i la compassió (quan observa la família De Lacey, el seu desig és ajudar-los i aprendre d’ells).
És el contacte amb la societat (concretament amb el rebuig violent d’aquesta) el que tortura la seva ment. La delinqüència apareix quan la societat trenca el contracte de protecció amb l’individu.
La delinqüència com a crit de reconeixement“
La Criatura no comet delictes per lucre, sinó per falta de lloc en el món. En sociologia, això es coneix com la teoria de l’etiquetatge:
- L’estigma: Com que el seu aspecte és el d’un monstre, la societat el tracta com a tal abans que ell faci res dolent.
- La profecia auto complerta: En ser exclòs de tota interacció humana legítima, l’única manera que té d’incidir en la realitat dels altres és a través de la violència. Si no pot ser estimat, escollirà ser temut per forçar el seu creador (l’Estat/el Pare) a escoltar-lo.
La falta de guiatge i el buit educatiu
Aquí és on l’analogia amb la classe obrera del segle XIX és més punyent:
- El proletariat desorientat: Les elits de l’època temien que, si no s’educava la classe obrera en els valors de l’Estat, aquesta es convertiria en una força purament destructiva.
- L’Estat absent: Víctor Frankenstein actua com un Estat que fomenta el creixement de la població (crea vida) però es nega a proveir les infraestructures socials (educació, lleis, integració) per gestionar-la. La delinqüència és, doncs, el subproducte d’aquesta negligència institucional.
La violència com a justícia primitiva
La Criatura mateixa ho argumenta durant la novel·la: “Sóc malvat perquè sóc infeliç”. Aquesta frase capgira la responsabilitat moral:
El crim és vist com una forma de justícia reactiva. Si la societat no ofereix garanties de seguretat i dignitat, l’individu es considera lliure de les obligacions morals cap a aquesta societat. La destrucció del sistema (els assassinats dels éssers estimats de Víctor) és un intent de fer que el creador senti la mateixa solitud i dolor que sent l’oprimit.
La Criatura és el mirall on es reflecteix el fracàs de l’organització social. Si l’Estat (Víctor) només utilitza la seva capacitat per crear (producció, indústria, vida) però s’oblida de civilitzar i incloure, la delinqüència i la revolta violenta no són anomalies, sinó el resultat lògic del sistema.
Enfilall
Deixa un comentari…