Braiding Sweetgrass (Trenant herba dolça)
Robin Wall Kimmerer, 2013
Científica, professora i membre de la nació Potawatomi, és una peça clau per entendre la resistència contra el sistema Wèndigo des de la cura i la reciprocitat. A diferència de la crítica visceral de Forbes, Kimmerer utilitza la botànica i la tradició oral per proposar una alternativa viable al capitalisme.
Reciprocitat vs. Extracció
Kimmerer contraposa dues maneres d’entendre el món:
- L’economia del regal: Basada en la natura (com el bosc que dona fruits sense demanar res a canvi), on l’estatus no ve de qui acumula, sinó de qui comparteix.
- L’economia de mercat: On tot té un preu i la terra es veu com una matèria primera. Per a Kimmerer, el capitalisme ens obliga a oblidar que la terra és un regal, convertint-nos en consumidors en lloc de membres d’una comunitat viva.
El Wèndigo com a metàfora del Capitalisme
L’autora dedica un capítol sencer a la figura del Wèndigo per explicar la patologia de la nostra societat actual:
- La fam que creix: Explica que el Wèndigo és un monstre que creix en proporció al que menja; per tant, mai es pot atipar. És la metàfora perfecta del creixement infinit del PIB en un planeta de recursos finits.
- L’escassetat artificial: El sistema capitalista ens fa creure que no n’hi ha prou per a tothom (por) per obligar-nos a competir. Kimmerer proposa que la natura, si es cuida, ofereix una abundància que el mercat intenta ocultar per mantenir el control.
El Coneixement Ecològic Tradicional (TEK)
Kimmerer defensa que la ciència occidental i el coneixement indígena no són oposats, sinó que s’han de trenar:
- Objectiu vs. Relació: Mentre la ciència analitza les plantes com a objectes d’estudi, el coneixement indígena les veu com a mestres.
- La Collita Honorable: Proposa unes regles per interactuar amb el món (demanar permís, agafar només el que necessites, no fer malbé la resta) que són l’antítesi directa de la lògica extractiva de les grans corporacions.
La Gramàtica de l’Animacitat
Un dels punts més potents del llibre és com el llenguatge influeix en la nostra capacitat de devorar el món:
- «Això» vs. «Ell/Ella»: En anglès (i català), ens referim a un arbre o a un riu com a això (objecte). En les llengües indígenes, s’utilitzen verbs d’acció i pronoms personals per a la natura.
- Conseqüència: Si veus el riu com un objecte, és fàcil contaminar-lo. Si el veus com un parent, la teva relació amb ell canvia radicalment.
En definitiva, Kimmerer ens diu que per vèncer el Wèndigo no n’hi ha prou amb combatre’l; cal deixar d’alimentar-lo i tornar a les pràctiques de reciprocitat que el monstre no pot entendre ni capturar.
Enfilall
Deixa un comentari…