La tercera part del documental “Corporaciones: ¿Instituciones o Psicópatas?” se centra en el concepte de la externalització i les conseqüències físiques de l’activitat corporativa. Si les parts anteriors definien la ment del psicòpata, aquesta secció n’analitza el rastre de destrucció, el que podríem anomenar el camp de desolació que deixa el Wendigo al seu pas.
La Ciència de l’Externalització
El vídeo aprofundeix en el mecanisme pel qual una corporació transfereix els seus costos i riscos a la societat o al medi ambient per tal de mantenir els seus beneficis intactes.
- L’escandol de l’agent taronja i el bGH: S’utilitzen casos històrics (com els de Monsanto) per demostrar que la corporació sovint coneix els efectes tòxics dels seus productes però decideix ignorar-los o ocultar-los.
- Costos ocults: Cada vegada que una empresa aboca residus a un riu o retalla en seguretat laboral, està externalitzant el cost de la seva producció cap a la salut pública o els ecosistemes locals.
El Wendigo i la destrucció del sustent
Aquesta part il·lustra l’atac directe als fluxos que mantenen la vida:
- Contaminació dels afluents: El documental mostra com el sistema Wendigo no veu l’aigua com a vida, sinó com un abocador gratuït. Això trenca el cicle de la reciprocitat de la qual parla Robin Wall Kimmerer.
- Explotació de la vulnerabilitat: S’analitza com les corporacions busquen llocs amb regulacions febles (països en vies de desenvolupament) per realitzar les activitats més nocives, actuant com un depredador que tria la presa més indefensa.
La reacció del sistema: espionatge i control
A mesura que la societat comença a percebre aquests danys, la corporació activa mecanismes de defensa:
- Infiltració i vigilància: El vídeo explica com les corporacions utilitzen espies o serveis d’intel·ligència per monitorar activistes i moviments socials que posen en perill els seus beneficis.
- Fabricació de la veritat: L’ús de pseudociència o experts comprats per generar dubtes sobre els danys causats (com el canvi climàtic o els efectes del tabac), cegant la “bona ment” col·lectiva.
El límit del creixement
Què passa quan el psicòpata es queda sense món per consumir? En la seva fam insaciable, la corporació destrueix les mateixes condicions ecològiques que necessita per existir. Com el Wendigo de la llegenda, el sistema acaba devorant la seva pròpia base de sustentació.
En conclusió, aquesta part confirma la tesi de Jack D. Forbes: la psicosi no és un error del sistema, és la seva funció principal. El progrés corporatiu és, en realitat, un procés de consum caníbal de la biosfera.
Enfilall
Deixa un comentari…