L’economia en K és el resultat de tres forces tectòniques que han xocat al mateix temps. En crisis anteriors (com la de 1929) gairebé tothom queia, ara el sistema s’ha fragmentat.
Digitalització Asimètrica
La capacitat d’adaptació tecnològica ha estat el gran filtre.
- Braç superior: Empreses de programari, finances i serveis digitals van poder teletreballar i escalar els seus beneficis sense costos físics. La IA actua com un accelerador de productivitat per a qui ja tenia les eines.
- Braç inferior: Sectors basats en presència física (com comerç local o hostaleria) tenen un sostre de productivitat. Un cambrer no pot teletreballar ni una IA pot fer créixer el seu negoci exponencialment sense infraestructura física costosa.
L’Efecte de Cantillon (Accés al Capital)
Factor financer pur. Quan els bancs centrals injecten diners al sistema per salvar l’economia:
- Els diners arriben primer als mercats financers.
- El 10% més ric (que posseeix la majoria de les accions) veu com el valor dels seus actius puja immediatament.
- La resta de la població rep els diners més tard, sovint quan la inflació ja ha apujat el preu del menjar i l’energia, erosionant el seu poder adquisitiu.
Devaluació del treball davant del capital
Històricament, el creixement del capitalisme es repartia entre els amos (capital) i els treballadors (salaris). Però la IA i la robòtica han canviat l’equació:
- Substitució: Si una IA pot fer la feina d’un comptable o d’un advocat júnior, el valor d’aquest treball cau.
- Retorn del Capital: Els beneficis de l’automatització van a parar íntegrament als propietaris de la tecnologia. Això crea un bucle on els rics es tornen propietaris de la productivitat mentre els treballadors perden la seva única eina de negociació: el seu temps i coneixement.
La pandèmia de la COVID-19 va ser el laboratori on es va veure néixer l’economia en K abans que la IA l’accelerés encara més.
Divergència de riquesa (Amazon vs. Comerç de Barri)
Mentre el petit comerç estava tancat per llei i els seus propietaris s’anaven descapitalitzant, les plataformes logístiques i el comerç online van viure una edat d’or.
- Braç superior: Empreses com Amazon o Mercat Lliure van registrar ingressos rècord i les seves accions es van disparar. Jeff Bezos va veure créixer la seva fortuna en milers de milions mentre el món estava confinat.
- Braç inferior: Els botiguers depenien dels ERTO o d’ajudes autònomes que sovint arribaven tard o eren insuficients per cobrir el lloguer del local físic.
El teletreball com a privilegi de classe
La fragmentació també va ser entre treballadors:
- Elit digital: Programadors, analistes i financers van moure l’oficina a casa. Varen mantenir el sou i varen estalviar en transport i despeses, augmentant la seva capacitat d’inversió en borsa (que pujava).
- Treballadors essencials/de serveis: Cambrers, personal de neteja o dependents no podien teletreballar. O s’exposaven al virus o es quedaven a casa depenent de l’Estat.
La trampa de la productivitat
Durant la pandèmia, la productivitat per hora treballada en el sector digital va pujar perquè es van eliminar els temps morts i es va automatitzar la relació amb el client.
- El benefici d’aquesta eficiència va anar directe al benefici net de l’empresa (capital).
- El treballador, en canvi, va veure com la seva jornada s’allargava (hiperconnexió) sense que el seu salari pugés en la mateixa proporció.
Deixa un comentari…