L’auge de la IA i la robòtica representa una amenaça per al futur del capitalisme que no es pot ignorar.
Jay Collins, vicepresident de Banca Corporativa i d’Inversió de Citi (Citigroup Inc.), entrevistat per Business Insider.
Què proposa? Una Renda Bàsica Universal!
L’automatització extrema podria portar a una concentració de riquesa tan gran que el consum (motor del capitalisme) es col·lapsarà si la força de treball perd el seu poder adquisitiu.
És una amenaça existencial: Si la IA i la robòtica eliminen llocs de treball de forma massiva sense un mecanisme de redistribució, el sistema perd la seva legitimitat.
O les democràcies liberals troben una manera de redistribuir els guanys d’eficiència de la IA (possiblement via impostos a robots o Renda Bàsica Universal), o el sistema podria derivar cap a models de control centralitzat per mantenir l’ordre.
El capitalisme s’ha adaptat a revolucions prèvies, però la IA és massa ràpida per a la reconversió laboral humana. Les empreses que controlen la IA podrien absorbir tot el benefici, deixant el sistema sense clients amb capacitat de compra (poder de marca). Cal doncs un nou marc regulador i impositiu per fer que funcioni dins d’una democràcia.
Què proposa? Un Dividend de Productivitat (no en diguem RBU)
La Renda Bàsica Universal (UBI) té una càrrega política negativa (especialment per a la dreta, que ho veu com a socialisme). Proposa rebatejar-ho com a Productivity Dividend:
- Objectiu: La riquesa generada per màquines s’ha de repartir automàticament.
- Implementació: Començar amb nivells molt baixos per no destruir l’incentiu de treballar1, anar-lo apujant a mesura que la IA elimini feines.
El risc de la Economia en K
L’expert alerta que la IA no afecta tothom igual, creant una fractura insalvable:
- El braç superior de la K: El 10% que té accions i actius. Es fan d’or perquè les seves empreses són més eficients gràcies a la IA.
- El braç inferior de la K: La classe mitjana i treballadora que només té el seu salari. Si el valor del treball cau però ells no tenen accions, queden totalment exclosos del sistema.
Mort de les dades econòmiques tradicionals
Collins diu que dades com el PIB o la taxa d’atur ja no serviran per mesurar la salut d’un país.
Pots tenir un PIB altíssim (perquè les màquines produeixen molt) però una població pobra i sense feina. Seguir aquestes dades cegament és, segons ell, perillós.
La trampa de la competència amb la Xina
Els líders tecnològics voldrien frenar la IA perquè no estem preparats, però no poden per raons geopolítiques. Si els EUA frenen, la Xina prendrà l’avantatja. És una cursa armamentística on ningú pot prémer el fre, encara que sàpiguen que s’estan dirigint cap a un precipici social.
Propostes fiscals agressives
Per finançar aquest dividend, Collins posa sobre la taula coses que normalment no diria un banquer de Citi (ni de cap altre banc):
- Taxar els robots o l’ús de la IA.
- Taxar els actius (riquesa acumulada) en lloc de només els ingressos per treball.
- Crear fons sobirans on l’estat tingui participació en les empreses d’IA per repartir els beneficis directament als ciutadans.
Altres avisos
James Quincey, CEO de Coca Cola, deixa el càrrec:
En mode pre-IA, pre-IA generativa, vam avançar molt. Però ara ve un nou canvi i és enorme. La meva feina també és pensar quin és el millor equip perquè s’ocupi de la pròxima onada. La meva conclusió va ser que és hora de posar algú altre al camp per a la pròxima onada de creixement.
Dan Rosensweig, CEO de Chegg (tecnología educativa) fins els 2024. Les accions de l’empresa havien caigut en picat perquè els estudiants havien començat a fer servir ChatGPT en lloc de pagar la subscripció a Chegg.
Amb tot el que està passant amb la IA, jo podria donar inici a aquest gran conjunt de transformacions, però no podria acabar-lo. Cal algú que estigui disposat a estar aquí els pròxims deu anys per veure com culmina aquesta onada.
- Conjunt de tàctiques i estratègies per obligar als treballadors a deixar-se explotar sense protestar. ↩︎
Enfilall
Deixa un comentari…