Milton Friedman (1912–2006) va ser l’economista més influent de la segona meitat del segle XX i el principal exponent de l’Escola de Chicago. Guardonat amb el Premi Nobel d’Economia el 1976, la seva figura és inseparable del ressorgiment del liberalisme clàssic (neoliberalisme) i la crítica radical a l’intervencionisme estatal.
El Monetarisme: La seva gran arma teòrica
Friedman va revolucionar la macroeconomia amb la seva teoria monetarista, oposant-se directament al keynesianisme regnant.
- La inflació: La seva frase cèlebre és: “La inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari”. Argumentava que la inflació es produeix simplement perquè hi ha massa diners en circulació perseguint massa pocs béns.
- Crítica a la Gran Depressió: A la seva obra A Monetary History of the United States, va demostrar que la crisi del 1929 no va ser un error del mercat, sinó un error de la Reserva Federal per no haver injectat prou liquiditat al sistema.
Capitalisme i Llibertat
En el seu vessant de filòsof polític, Friedman sostenia que la llibertat econòmica és una condició indispensable per a la llibertat política.
L’Estat mínim: L’Estat només hauria d’encarregar-se de la defensa, la policia i el compliment dels contractes privats.
Propostes trencadores: Moltes de les seves idees, que semblaven radicals als anys 60, s’han debatut o aplicat des de llavors:
- El xec escolar (vouchers): Que els diners públics segueixin l’alumne i no l’escola, fomentant la competència entre centres privats i públics.
- L’impost sobre la renda negatiu: Una forma primerenca de renda bàsica per substituir l’estat del benestar burocràtic.
- L’exèrcit professional: Va ser un dels principals impulsors de l’abolició del servei militar obligatori als EUA.
El comunicador: Free to Choose
Friedman no només parlava per a acadèmics. Amb la seva sèrie de televisió i llibre Free to Choose (Lliures per escollir), va portar les idees del lliure mercat a les llars de milions de persones, utilitzant exemples senzills com el llapis (com ningú al món sap fabricar un llapis sol, sinó que cal la cooperació espontània de milers de persones a través del mercat).
Polèmiques i el factor Xile
La seva figura genera una forta divisió a causa de la seva influència política:
L’experiment xilè: Tot i que ell mai va ser assessor oficial de Pinochet, els seus deixebles (els Chicago Boys) sí que ho van ser. Friedman va visitar Xile el 1975 i va recomanar la teràpia de xoc per aturar la inflació del 400%. Això li va valdre crítiques ferotges d’aquells que consideraven que les seves idees econòmiques necessitaven una dictadura per ser implementades.
Responsabilitat social corporativa: Va escriure que “l’única responsabilitat social de l’empresa és augmentar els seus beneficis”, una frase que encara avui incendia els debats sobre l’ètica empresarial.
Llegat
Sense Milton Friedman no s’entendria l’economia dels darrers 40 anys. Va ser el mentor intel·lectual de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, i el seu enfocament sobre el control de la massa monetària és, encara avui, la base de com funcionen la majoria dels Bancs Centrals del món (inclòs el Banc Central Europeu).
Enfilall
Deixa un comentari…