És viable deixar d’executar desnonaments, sancionar propietaris, prohibir algunes compravendes, o regular bé on es pot viure per impedir llogar habitacions o golfes sense ventilació?
Aquesta proposta ens trasllada d’un model de gestió moderada a un model d’intervenció directa i estructural. Aplicar aquestes mesures significaria que l’Estat deixa de considerar la propietat com un dret individual per passar a considerar-la un recurs públic d’interès nacional.
El Desnonament Zero sense alternativa pública
Aquesta mesura canviaria la jerarquia de drets en el sistema judicial.
La mesura: El jutge no podria dictar una ordre de llançament si l’Administració no certifica primer una plaça en el parc públic d’habitatge.
Implicació: El servei de protecció deixaria de ser automàtic per al propietari. El risc de la manca de pisos públics deixaria de recaure en la família vulnerable i passaria a recaure en el propietari o en l’Estat (que hauria d’indemnitzar el propietari pel temps que no pot disposar del seu bé).
Sancions i Bones Pràctiques de Propietat
Si l’Estat paga la protecció de la propietat, pot exigir uns estàndards de qualitat i comportament, com sancions per infrahabitatge: El lloguer d’habitacions sense cèdula d’habitabilitat, golfes sense ventilació o pisos rusc no només seria il·legal, sinó que podria comportar la pèrdua de la protecció jurídica. Si un propietari lloga un espai que no és digne, l’Estat podria negar-li el dret a recórrer als tribunals per desallotjar o cobrar, en considerar que el contracte és nul de ple dret per violar drets humans bàsics.
Prohibició o Control de Compravendes (Desmercantilització)
Aquesta és la mesura més radical, similar a models existents en algunes ciutats europees o en el mercat de protecció oficial:
Dret de tempteig i retracte universal: L’Estat tindria dret a comprar qualsevol pis que surti a la venda abans que un fons d’inversió o un particular, per preu de cost o taxació oficial.
Prohibició de vendre a no-residents: Algunes zones (com les Illes Balears o ciutats com Amsterdam i el Canadà) han explorat prohibir la compra a persones o empreses que no visquin a la zona, per evitar que l’habitatge sigui un valor de refugi per al capital estranger que infla els preus locals.
Regulació estricte de l’ús del sòl (On es pot viure)
L’Estat gestor hauria de definir amb precisió què és habitable i què no, per impedir l’explotació de la precarietat.
Inspecció d’ofici: En lloc d’esperar denúncies, l’Estat utilitzaria el Cadastre i dades de consum elèctric per detectar infrahabitatges.
Control del lloguer d’habitacions: Actualment, el lloguer d’habitacions és una escletxa perquè no està regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) en molts aspectes. Una regulació forta impediria que un pis de 3 habitacions es convertís en una pensió encoberta per treure’n més rendiment que amb un lloguer familiar.
Els obstacles d’aquest model radical
Si l’Estat s’escorés totalment cap a l’interès de l’inquilí, apareixerien nous reptes:
El Mercat Negre: Si les regles són molt estrictes i l’Estat no té prou pisos públics per absorbir la demanda, el mercat podria desplaçar-se a la clandestinitat (lloguers sense contracte, pagaments en efectiu), on l’inquilí té encara menys drets.
Manteniment del parc existent: Si ser propietari deixa de ser rendible o segur, el manteniment dels edificis podria degradar-se (el que es coneix com a slumlordism o degradació de barris), ja que ningú voldria invertir en millorar finques que no pot gestionar lliurement.
Conflicte de classes mitjanes: Molts petits propietaris (que tenen un segon pis com a complement a la jubilació) podrien veure’s arrossegats per mesures pensades per a grans fons, generant un fort rebuig electoral.
La proposta és, en essència, desmuntar el concepte de l’habitatge com a inversió. L’Estat deixaria de ser el guardià de la propietat per ser el distribuïdor del sostre”
Això requeriria una inversió pública colossal (per compensar propietaris o per construir), però sobretot un canvi de mentalitat jurídica: passar de protegir el tenir a protegir el viure.
Deixa un comentari…