Si ens enfoquem en la visió de l’Estat com a gestor (aquell que no només protegeix la propietat de forma passiva, sinó que la intervé, la regula i la limita en funció de l’interès general), entrem en el terreny del constitucionalisme social, la socialdemocràcia i l’economia institucional.
Base jurídica: Leon Duguit
Duguit va ser un jurista francès que va revolucionar el concepte de propietat a principis del segle XX.
Obra clau: Les transformacions del dret privat des del Codi de Napoleó (1912).
Tesi: La propietat no és un dret subjectiu absolut, sinó una funció social. El propietari té el poder de gestionar un bé, però només en la mesura que aquesta gestió sigui útil a la societat. Si no la compleix, l’Estat té la legitimitat (i el deure) d’intervenir.
Economia institucional: Karl Polanyi
Polanyi és fonamental per entendre per què la propietat no pot quedar només en mans del mercat.
Obra clau: La gran transformació (1944).
Tesi: La terra, el treball i els diners són mercaderies fictícies. Si l’Estat no els gestiona i protegeix la societat de la voracitat del mercat lliure, la societat acaba col·lapsant. Defensa que l’Estat ha d’incrustar l’economia dins de les necessitats socials.
El dret a la ciutat: Henri Lefebvre
Obra clau: El dret a la ciutat (1968).
Tesi: La ciutat i l’habitatge no poden ser només objectes d’especulació (propietat privada estricta). L’Estat ha de gestionar l’espai urbà per garantir que el valor d’ús (viure-hi) prevalgui sobre el valor de canvi (fer negoci).
La propietat com a xarxa: Joseph Singer
Un dels teòrics contemporanis més importants en dret de propietat als EUA.
Obra clau: The Edges of the Field (2000) i Entitlement: The Paradoxes of Property.
Tesi: Singer argumenta que la propietat és una relació social. L’Estat no protegeix una cosa, sinó que gestiona les obligacions que tenim els uns amb els altres. Defensa que l’Estat ha d’actuar per evitar que el dret d’un propietari vulneri la dignitat o els drets bàsics dels altres (com el dret a un sostre).
El paper de l’Estat emprenedor: Mariana Mazzucato
Tot i que se centra en la innovació, la seva tesi és aplicable a la propietat de recursos i patents.
Obra clau: L’Estat emprenedor (2013).
Tesi: Si l’Estat finança la recerca i protegeix la propietat intel·lectual amb diners públics, l’Estat ha de gestionar els beneficis i el retorn social d’aquesta propietat, en lloc de deixar que només les mans privades se n’aprofitin.
Resum de la línia de pensament
Aquests autors coincideixen en el fet que:
- L’Estat crea la propietat: Sense lleis i policia, no hi hauria propietat privada.
- El preu del servei: Com que la societat paga la protecció d’aquest dret, el propietari té un contracte amb la societat.
- La gestió activa: L’Estat ha de corregir les externalitats negatives (com l’habitatge buit o el monopoli) perquè el sistema sigui sostenible.
Aquesta bibliografia sosté que un Estat que es limita a ser sereno acaba sent un Estat al servei d’una minoria, mentre que l’Estat gestor és el que garanteix la democràcia i l’equilibri social.
Deixa un comentari…