Repensar la cobertura mediàtica: mediació vertical i guerra contra el terror
Lisa Parks, 2018
Lisa Parks abandona l’anàlisi tradicional de la propaganda de guerra per centrar-se en una anàlisi material i tècnica: com la mateixa infraestructura que utilitzem (satèl·lits, drons, sistemes de vigilància) configura la nostra manera de percebre la violència.
La Mediació vertical
Parks postula que el poder en la guerra moderna s’exerceix a través d’una perspectiva vertical.
Això significa que els centres de comandament, situats a milers de quilòmetres, supervisen el conflicte a través de capes tecnològiques (satèl·lits, drons, sensors d’alta altitud).
Aquesta mediació crea una distància física i psicològica (desconnexió del terreny). Per a l’operador, el camp de batalla esdevé una interfície de dades. La guerra es tradueix en píxels, telemetria i signatures tèrmiques, fet que facilita la deshumanització de l’objectiu.
La verticalitat proporciona la il·lusió de control absolut i omnisciència (visió divina), tot i que, aquesta visió és sempre parcial, mediatitzada i carregada d’intencions polítiques.
El laboratori de la Guerra contra el terror“
El llibre dissecciona com el context post-2001 va servir per desplegar una infraestructura tecnològica que ha perdurat i s’ha expandit:
- Normalització de l’excepció: Moltes de les tecnologies d’intercepció, vigilància biomètrica i observació aèria desenvolupades per a operacions militars en la Guerra contra el Terror s’han normalitzat en la vida civil, la gestió de fronteres i el control policial urbà.
- La imatge com a evidència: La imatge de satèl·lit o de dron es presenta al públic com una veritat irrefutable. L’autora adverteix contra aquesta tecno-fília: la idea que perquè una imatge prové d’una màquina, ha de ser objectiva.1
La política de la mirada
L’autora destaca una desigualtat profunda en qui té dret a mirar i qui és mirat:
- Control de la veritat: L’accés a dades d’alta resolució i a capacitats d’intercepció global no és democràtic. Està restringit a actors estatals o grans corporacions que poden decidir quina part de la veritat es fa pública i quina es manté en secret
- Invisibilitat dels subjectes: El sistema de mediació vertical està dissenyat perquè les poblacions sotmeses a aquesta vigilància siguin invisibles, mentre que els seus moviments són convertits en dades processables per als sistemes de control.
Parks demostra que qui controla l’alçada (la capacitat de vigilància i comunicació vertical) controla la narrativa del món.
La guerra, en l’era de la mediació vertical, no es lluita només al terreny, sinó en el flux de dades que travessa el cel i els nostres dispositius.
Enfilall
Des de l’esclat de la IA aquesta evidència s’ha erosionat molt. El llibre es de l’any 2018.
Deixa un comentari…