Yanis Varoufakis, economista i exministre de Finances de Grècia, utilitza el terme tecnofeudalisme per descriure la transformació radical que ha patit el capitalisme en les últimes dècades a causa de la digitalització i el poder de les grans plataformes tecnològiques (Big Tech).
Segons la seva anàlisi, el capitalisme tal com el coneixíem ha estat desplaçat per un nou mode de producció on la lògica de mercat ha estat substituïda per una lògica de rendes pròpia de l’època feudal.
Els pilars del tecnofeudalisme
- Fi del capitalisme de mercat: En el capitalisme clàssic, els beneficis provenien de la producció de béns i serveis venuts en mercats competitius. Varoufakis argumenta que, avui dia, les empreses tecnològiques (com Amazon, Google o Apple) no operen realment en mercats, sinó que són els mercats. Elles controlen l’ecosistema on es produeix l’intercanvi.
- El Cloud Capital (Capital al núvol): Aquest és el concepte central. A diferència del capital ordinari (màquines, fàbriques), el capital al núvol és un actiu digital que té la propietat de modificar el comportament humà (mitjançant algorismes i dades). Aquest capital permet als propietaris extreure una renda dels usuaris i d’altres empreses.
- L’analogia feudal: Així com els senyors feudals cobraven rendes als serfs per treballar la terra, les grans plataformes cobren rendes a tots els que volen accedir al seu núvol (mercat).
Serfs i vasalls
- Els vassalls: Altres empreses que volen vendre els seus productes a través d’Amazon han de pagar una comissió (renda) i complir les regles de la plataforma.
- Els serfs digitals: Som tots nosaltres. Cada vegada que naveguem o utilitzem serveis gratuïts, estem produint gratuïtament el capital al núvol (dades) que enforteix l’algorisme de la plataforma, augmentant el seu poder d’extracció de rendes sense que rebem cap compensació directa.
Conseqüències d’aquest model
- Desconnexió entre preu i valor: Com que les plataformes controlen l’accés, el preu que paguen les empreses no depèn de l’oferta i la demanda, sinó de la voluntat del senyor feudal digital.
- Concentració extrema de poder: El poder s’ha traslladat dels mercats financers tradicionals als propietaris de les infraestructures digitals globals. Aquestes estructures tenen una capacitat de governança privada superior a la de molts estats.
- Absència de mecanismes de correcció: En el capitalisme, la competència teòricament hauria de reduir els excessos. En el tecnofeudalisme, el sistema està dissenyat perquè sigui impossible competir amb qui controla la infraestructura del mercat.
Varoufakis sosté que la nostra dependència d’aquestes plataformes és tan gran que les estructures democràtiques estan perdent la seva capacitat d’intervenció. El tecnofeudalisme no és només una descripció econòmica, sinó una advertència sobre com la tecnologia ha privatitzat l’espai públic i el comportament humà per convertir-lo en una font de rendes constant.
Per a Varoufakis, la solució no passa per regular el capitalisme, sinó per democratitzar les infraestructures tecnològiques, trencant el monopoli que aquestes plataformes-feudals exerceixen sobre la nostra vida quotidiana.
Deixa un comentari…