Ohkwá:ri-tón

Brad Katsuyama treballa per al Royal Bank of Canada (RBC) i s’adona que el mercat està trucat: quan prem el botó per comprar accions que veu a la pantalla, les accions desapareixen o el preu puja en el microsegon que triga el senyal a arribar.

Descobreix que el sistema té latència i que algú se n’està aprofitant.

Es revela una obra d’enginyeria secreta: una línia de fibra òptica de 827 milles (1331 km) que connecta Chicago amb Nova Jersey en línia recta, travessant muntanyes i rius sense desviar-se ni un centímetre. Objectiu? Reduir el temps de transmissió de 16 mil·lisegons a 13.

Aquests 3 mil·lisegons permeten als operadors d’Alta Freqüència (HFT) fer front-running: veure què vol comprar un inversor normal i avançar-se per comprar-ho abans i vendre-li més car un instant després.

L’empresa encarregada del projecte, Spread Networks, va ser en gran part finançada (300 milions) per Jim Barksdale, antic CEO de Netscape, que els veterans recordaran, i COO de FeDex, on havia après que la logística i la rapidesa ho són tot.

Com diuen els militars: és la logística, estúpid!

La rebel·lió. Katsuyama i el seu equip d’enginyers i renegats decideixen crear una nova borsa que sigui justa. Com ho fan? Amb una solució d’enginyeria brillantment simple: la bobina de fibra.

Instal·len 60 km de cable enrotllat en una caixa situada abans que el senyal entri als seus servidors. Això crea un retard artificial (speed bump) que neutralitza l’avantatge dels algoritmes HFT.

No busquen ser els més ràpids, sinó que tothom arribi a la mateixa velocitat.

Conseqüencies de l’HFT

• Co-location: Les empreses de trading paguen fortunes per posar els seus servidors físicament a prop dels de la borsa (en el mateix edifici) i estalviar mil·límetres de cable.

• Dark Pools: Mercats privats creats per bancs on les operacions no són visibles per al públic, facilitant la manipulació.

• Algoritmes predadors: Programes dissenyats per llançar ordres falses per veure com reaccionen els altres i caçar les seves intencions de compra.

El trànsit dels diners ja no és qüestió de política ni d’economia clàssica, sinó de física i infraestructura.

• L’enginyer contra el sistema: Katsuyama no intenta canviar la llei (politòleg); crea una infraestructura millor (enginyer).

• La fi de la transparència: El mercat es va tornar tan ràpid que cap humà podia saber què estava passant realment fins que algú va decidir obrir la màquina.

No miris qui fa els discursos, mira qui tira els cables de fibra òptica.

Flash Crashes (caigudes sobtades d’actius per culpa de bots HFT)

• Wall Street, 6 de maig de 2010, l’índex Dow Jones cau gairebé 1.000 punts (un 9%) i es recupera gairebé de seguida (36 min.).

• Knight Capital, 1 d’agost de 2012, un error en instal·lar un nou software fa que el bot de Knight Capital comenci a comprar/vendre milions d’accions de forma erràtica.

• Lliura Esterlina, 7 d’octubre de 2016, en plena nit (horari asiàtic), la lliura esterlina va caure un 6% contra el dòlar en només 2 minuts. No, no és el que va aprofitar el George Soros.

• Ethereum, 21 de juny de 2017, A la plataforma GDAX, el preu de l’Ethereum va passar de 317$ a 0,10$ en un instant.