Adults a la sala: La meva batalla contra l’establishment europeu
Yanis Varoufakis, 2017
Crua i detallada crònica sobre com funciona realment la superestructura de la Unió Europea. No és només un llibre de memòries; és un tractat sobre la impotència de la política democràtica davant la tecnocràcia financera.
Legitimitat vs. poder
Varoufakis arriba a l’Eurogrup amb la legitimitat de les urnes (el mandat de Syriza per renegociar el deute). Tanmateix, es troba amb una realitat que descriu com a kafkiana:
Les institucions europees (FMI, BCE i la Comissió Europea, la Troika) operen fora de qualsevol control democràtic real. A Brussel·les les regles són una excusa que s’aplica de manera asimètrica. El famós no hi ha alternativa (TINA) de Thatcher esdevé la religió de l’Eurogrup.
L’economia com a càstig«
El llibre reforça la idea de l’Estat com a superestructura de classe. Varoufakis argumenta que el rescat a Grècia no va ser per salvar els grecs, sinó per:
- Salvar bancs alemanys i francesos: Transferir deute privat (dels bancs) al deute públic (dels ciutadans europeus).
- Disciplina política: Castigar Grècia per enviar un missatge a Podem a Espanya o al Sinn Féin a Irlanda: «Si intenteu canviar les regles, us destruirem el sistema bancari«.
La Tecnocràcia com a màscara ideològica
Una de les parts més potents del llibre és la descripció de personatges com Wolfgang Schäuble o Christine Lagarde. Varoufakis els critica no per ser incompetents, sinó per ser presoners d’un relat que saben que és fals. En privat, molts admetien que Grècia no podria pagar mai, però en públic exigien més retallades.
Això és l’excusa de les dades portada a l’extrem: s’utilitzaven fulls de càlcul clarament erronis (literal) per justificar l’austeritat, simplement perquè el manteniment de l’ordre vigent era més important que la veritat matemàtica.
La traïció interna
L’anàlisi no seria completa sense la crítica a Alexis Tsipras. Varoufakis narra com el miracle de la resistència grega mor quan el seu propi govern accepta el tercer rescat malgrat el referèndum del No (Oxi). Aquí el llibre esdevé una tragèdia grega sobre el preu de mantenir-se dins del club. Tsipras tria la supervivència dins la superestructura; Varoufakis tria l’exili polític.
Adults a la sala és la prova documental que, en el capitalisme financer modern, l’economia ha segrestat la política. Europa va preferir un país enfonsat abans que admetre que el model havia fallat.
Enfilall
Deixa un comentari…