El govern de l’Estat modern no és més que un comitè per administrar els afers comuns de tota la burgesia.
Manifest Comunista (1848), Marx, Engels
De la experiència de Yanis Varoufakis com a ministre d’economia de Grècia (Adults a la sala), es conclou que l’Estat no és un àrbitre neutral que busca el bé comú, sinó una eina organitzada per la classe dominant per mantenir les condicions que permeten la seva hegemonia.
Per a Marx, la societat es divideix en dues parts:
- La Base (Estructura econòmica): Són les forces de producció i les relacions de propietat (qui té les fàbriques, la terra, el capital).
- La Superestructura: Inclou l’Estat, el dret, la religió, la cultura i la ideologia.
La base econòmica determina la superestructura. És a dir, qui té el poder econòmic crea un Estat a la seva imatge i semblança per protegir els seus interessos.
L’Estat com a comitè d’administració?
Les lleis (com la propietat privada), la policia i l’exèrcit serveixen, en última instància, per garantir que el cicle d’acumulació de capital no s’aturi i que la classe treballadora no pugui subvertir l’ordre.
Hegemonia i Consentiment (Gramsci)
Antonio Gramsci va ampliar aquesta idea per explicar per què la gent accepta aquest estat de les coses sense revoltar-se cada dia:
- Dominació: L’ús de la força física (policia, presons).
- Hegemonia: El control de les idees. L’Estat, a través de l’educació i els mitjans, fa que els interessos de la classe dominant semblin el sentit comú per a tothom.
El paper de les dades i la tècnica
Des d’una perspectiva crítica, l’Estat modern utilitza les dades i l’eficiència tècnica com una forma de superestructura per despolititzar els conflictes de classe.
Si una retallada social es presenta com un ajustament tècnic necessari segons les dades, s’amaga el fet que és una decisió política que beneficia uns (els creditors/capital) i perjudica uns altres (els treballadors).
La mort de l’Estat
En la teoria clàssica marxista, si l’Estat és només un producte de la divisió de classes, en el moment en què s’eliminin les classes socialitzant els mitjans de producció, l’Estat deixaria de tenir funció i, finalment, s’extingiria (wither away).
Deixa un comentari…