Segons Nietszche, la tradició judeocristiana és la que agafa aquesta estructura econòmica de deute (schuld) i la porta a la seva màxima expressió metafísica, convertint-la en una eina de control psicològic sense precedents.
El deute amb l’avantpassat (Déu com a creditor)
Nietzsche explica que totes les cultures senten un deute amb els fundadors o avantpassats per la protecció que els han donat. El cristianisme eleva aquest concepte: el deute ja no és amb un avantpassat humà, sinó amb un Déu absolut i etern. Com que Déu és infinit, el deute de l’home esdevé impagable (deute infinit). Aquí el schuld econòmic es transforma en pecat. L’home neix ja amb un deute (el pecat original).
El cop de geni del Cristianisme: La Creu
Nietzsche analitza el sacrifici de Crist com una solució paradoxal i cruel al problema del deute:
- El creditor es sacrifica pel deutor: perquè l’home (el deutor) no pot pagar el seu deute, Déu (el creditor) es sacrifica a si mateix a la creu.
- L’efecte psicològic: en lloc d’alliberar l’home, això el lliga encara més. Com pot l’home rebel·lar-se contra un Déu que ha mort per ell? La culpa esdevé indestructible.
La moral dels esclaus
La tradició judeocristiana inverteix els valors. Allò que és bo (força, orgull) passa a ser dolent (pecat). Allò que és feble (sofriment, pobresa, humilitat) passa a ser bo. Els esclaus (febles) no poden vèncer els senyors (forts) en el camp de batalla (ressentiment), així que inventen una superestructura moral que fa que el fort se senti culpable de la seva força.
El deute s’utilitza com a arma de guerra psicològica.
L’herència protestant i l’esperit del capitalisme
El protestantisme va eliminar la confessió catòlica (que esborrava el deute periòdicament). Sense confessió, l’individu està sol davant del deute infinit amb Déu. Es desenvolupa així una obsessió malaltissa pel treball, l’estalvi i el compliment del deute com a úniques formes de demostrar que un és digne.
L’economia es converteix en la nova religió, el crèdit és la fe i la insolvència és el pecat.
L’eurozona no va actuar com un banc central, sinó com un tribunal de la Inquisició que utilitzava el concepte de schuld per mantenir l’hegemonia.
Enfilall
Deixa un comentari…