Deute
-

A El valor de les coses: Qui produeix i qui extreu en l’economia global (2018), l’economista Mariana Mazzucato ataca el cor mateix de la teoria econòmica moderna i de les mètriques de productivitat. La seva tesi central és que hem invertit la lògica econòmica: abans definíem el preu segons el valor d’una cosa; avui definim…
-

Benefici sense producció Costas Lapavitsas, 2013 Una de les anàlisis més profundes sobre la financiarització de l’economia contemporània. L’autor, vinculat al corrent del marxisme heterodox, sosté que el capitalisme ha patit una transformació estructural on el sector financer ja no només dona suport a la producció, sinó que l’explota directament. El concepte d’Expropiació Financera Aquesta…
-

Contra els monopolis: el Monopoly La història del Monopoly és fascinant perquè, contràriament al que molts creuen, no va néixer simplement com un entreteniment, sinó com una eina política i educativa. L’origen: The Landlord’s Game (1903) La veritable creadora del joc va ser Elizabeth Magie, una taquígraf i dissenyadora de jocs nord-americana. Magie, seguidora de…
-

Segons Nietszche, la tradició judeocristiana és la que agafa aquesta estructura econòmica de deute (schuld) i la porta a la seva màxima expressió metafísica, convertint-la en una eina de control psicològic sense precedents. El deute amb l’avantpassat (Déu com a creditor) Nietzsche explica que totes les cultures senten un deute amb els fundadors o avantpassats…
-

Friedrich Nietzsche, a la La genealogia de la moral (1887), fa una de les anàlisis etimològiques i psicològiques més potents de la història de la filosofia sobre el terme schuld. A l’alemany, la paraula schuld té un doble significat: deute (econòmic) i culpa (moral). Origen del càstig (deutor i creditor) Nietzsche sosté que el concepte…
-

El Bundesbank realment creia en les seves teories econòmiques o era simplement una façana per mantenir l’hegemonia alemanya sobre Europa? La resposta més encertada, seguint la lògica de Varoufakis i l’anàlisi de la superestructura, és que no es poden separar. L’hegemonia més eficaç és aquella que es creu les seves pròpies mentides. La ideologia com…
-

La responsabilitat del Bundesbank (Banc Central d’Alemanya) en la gestió de la crisi de 2008 i la posterior crisi de l’eurozona (2010-2015) és un dels temes més divisoris de la història econòmica moderna. Des d’una perspectiva crítica, com la que planteja Varoufakis o l’escola neokeynesiana, el Bundesbank no va actuar només com a banc, sinó…
-

Adults a la sala: La meva batalla contra l’establishment europeu Yanis Varoufakis, 2017 Crua i detallada crònica sobre com funciona realment la superestructura de la Unió Europea. No és només un llibre de memòries; és un tractat sobre la impotència de la política democràtica davant la tecnocràcia financera. Costa-Gavras el va adaptar a pel·lícula. Legitimitat…
-

El sistema es inestable, sempre ha de créixer si o si, i cada cert temps entra en crisi si o si, agradi o no. El creixement no és una opció política o un desig de ser més rics, sinó una necessitat estructural per evitar el col·lapse. Es una inestabilitat programada, inherent al sistema. El creixement…
