Contra els monopolis: el Monopoly
La història del Monopoly és fascinant perquè, contràriament al que molts creuen, no va néixer simplement com un entreteniment, sinó com una eina política i educativa.
L’origen: The Landlord’s Game (1903)
La veritable creadora del joc va ser Elizabeth Magie, una taquígraf i dissenyadora de jocs nord-americana. Magie, seguidora de les teories econòmiques d’Henry George, va crear The Landlord’s Game (el joc del propietari) amb un objectiu clar: demostrar els perills dels monopolis i els abusos que generaven els grans terratinents.
Magie volia que els jugadors experimentessin la frustració d’un sistema injust.
El joc tenia dos conjunts de regles. Una on tots els jugadors eren recompensats quan s’acumulava riquesa (versió cooperativa) i una altra on l’objectiu era guanyar diners i deixar en fallida els altres (versió de monopoli).
Evolució i apropiació (anys 30)
Durant dècades, el joc es va estendre per comunitats universitàries i grups d’esquerra als EUA de forma artesanal. Les regles i el tauler anaven canviant segons la zona.
A principis dels anys 30, Charles Darrow, venedor a l’atur, va conèixer una versió del joc a través d’amics. Veient-hi un gran potencial comercial, va fer algunes modificacions, va dissenyar el tauler tal com el coneixem avui i el va presentar a l’empresa Parker Brothers.
L’èxit comercial de Parker Brothers
Parker Brothers va comprar els drets a Darrow el 1935, convertint-lo en el gran inventor del joc. L’èxit va ser immediat. Durant la Gran Depressió, el Monopoly es va convertir en un fenomen als Estats Units perquè oferia a la gent l’esperança de guanyar diners i convertir-se en milionaris, encara que fos sobre un tauler de cartró.
Un fet poc conegut és que, durant la Segona Guerra Mundial, el govern britànic (a través del MI9) va utilitzar el Monopoly per ajudar els soldats presoners de guerra. Dins de les caixes que enviaven a través de la Creu Roja, s’amagaven mapes de seda, compassos i diners reals per ajudar els presoners a escapar.
La veritat descoberta (Anys 70)
Durant molts anys, la història oficial de Parker Brothers va ignorar Elizabeth Magie. No va ser fins als anys 70, quan Ralph Anspach, un professor d’economia, va lluitar en una batalla legal contra l’empresa (pel seu propi joc, Anti-Monopoly), que es va treure a la llum tota la documentació de les patents originals de Magie.
Avui dia, el Monopoly és un dels jocs de taula més venuts de la història, i encara que el seu propòsit original era criticar el capitalisme voraç, el joc ha acabat convertint-se, irònicament, en el símbol per excel·lència de la competència capitalista.
Addenda (imatges generades per ia)
En un món on el capital ha desbordat els límits de la llei, el tauler ja no és un lloc de comerç, sinó un camp de batalla per a la Captura de l’Estat. L’objectiu no és només acumular riquesa, sinó exercir el control sobre els mecanismes que dicten les regles del joc.
La victòria es defineix pel Bloqueig Institucional: convertir-se en l’únic garant del sistema.
Regles del Monopoly – Captura l’Estat
Aquest joc pot provocar frustració, debats sobre macroeconomia i ruptures d’amistats de llarga durada.
En acceptar-ho, renuncieu a qualsevol dret a queixar-vos de la injustícia dels daus. La injustícia ja ve de sèrie en el disseny del sistema.
Deixa un comentari…