El Bundesbank realment creia en les seves teories econòmiques o era simplement una façana per mantenir l’hegemonia alemanya sobre Europa?
La resposta més encertada, seguint la lògica de Varoufakis i l’anàlisi de la superestructura, és que no es poden separar. L’hegemonia més eficaç és aquella que es creu les seves pròpies mentides.
La ideologia com a armadura
Al Bundesbank no li calia mentir conscientment perquè el seu dogma (l’ordoliberalisme) ja estava dissenyat per beneficiar una economia exportadora com l’alemanya.
- Façana: “Hem de ser auster s perquè el deute és un pecat moral” (de fet, en alemany, la paraula schuld significa alhora deute i culpa).
- Hegemonia: Mentre el sud d’Europa s’empobria amb l’austeritat, l’euro es mantenia feble gràcies als problemes de Grècia o Espanya. Si Alemanya tingués el marc alemany, la seva moneda seria tan forta que no podrien exportar ni un sol cotxe. L’euro tocat era el millor negoci per a l’hegemonia exportadora alemanya.
El teatre de la independència tècnica“
Quan Varoufakis demanava solucions polítiques, els alemanys responien: “Ho sentim, el Bundesbank i el BCE són independents, no hi podem fer res“. L’Estat alemany podia exercir el seu poder sense tacar-se les mans.
Presentar decisions polítiques (com asfixiar un país) com a inevitabilitats tècniques o jurídiques: tecnificació de la política.
La por al risc moral (moral hazard)
Aquesta va ser l’excusa per no fer una unió fiscal real.
- Façana: “Si som tous amb Grècia, tothom gastarà sense control“.
- Hegemonia: Mantenir els països del sud sota la bota de la condicionalitat (les reformes estructurals) permetia a les empreses del nord comprar actius a preu de saldo (aeroports grecs, telefòniques…) i assegurar que el sud mai competís amb el nord en valor afegit, quedant-se com a mercat de consum i turisme.
La conversa amb Schäuble (el moment de la veritat)
Varoufakis li pregunta a Schäuble: “Wolfgang, tu acceptaries aquest memoràndum pel teu propi país?“.
Schäuble, amb honestedat brutal, respon: “Com a patriota, no“. La resposta ensorra la façana tècnica. Si no és bo per a Alemanya, per què és bo per a Grècia? Perquè l’objectiu no era la recuperació de Grècia, sinó la disciplina del bloc. Calia evitar que la superestructura de l’euro trontollés davant de moviments d’esquerra.
No era una façana buida; era una eina de governança. El Bundesbank actua com el clergat d’una religió econòmica on Alemanya és el Vaticà. La teoria econòmica els donava la legitimitat intel·lectual, però el resultat final va ser una transferència massiva de poder i riquesa cap al centre del continent.
El miracle alemany es va construir sobre la base de convertir les seves necessitats nacionals en lleis universals per a tota Europa.
Deixa un comentari…