La RAND Corporation i altres think tank tecnocràtics en lloc de veure la salut o l’habitatge només com a drets humans o serveis públics gratuïts, els tracten com a sistemes econòmics que es poden optimitzar.
L’objectiu no és necessàriament fer negoci, sinó aplicar la lògica de mínim cost per al màxim benefici social.
La salut
L’eficiència de mercat aquí es basa en la idea que, si un servei és totalment gratuït i il·limitat, es produeix un malbaratament per part de l’usuari (el que en economia s’anomena risc moral).
- Copagaments estratègics: L’estudi més famós de RAND va demostrar que si el pacient paga una petita part (per exemple, 5€ per visita), deixa d’anar al metge per coses trivials, però no deixa d’anar-hi per coses greus. Això fa que el sistema sigui més eficient.
- Competència entre proveïdors: Defensen que diferents hospitals o asseguradores competeixin entre ells per oferir millors resultats de salut a preus més baixos, utilitzant les dades per castigar els qui són ineficients.
- Anàlisi cost-benefici: Avaluar si un medicament nou que val 100.000 € realment allarga la vida prou temps com per justificar la despesa, comparat amb invertir aquests diners en prevenció primària.
L’habitatge
L’enfocament de RAND sol xocar amb les visions més intervencionistes (com el lloguer social directe o el control de preus rígid). Per a ells, l’habitatge és un problema d’oferta i demanda.
- Incentius a l’oferta: En lloc de posar sostres als preus (que segons la seva visió redueix la construcció), proposen incentius fiscals perquè els promotors privats construeixin més, augmentant l’oferta per baixar els preus de forma natural.
- Xecs d’habitatge (Vouchers): En lloc que l’Estat construeixi blocs de pisos, defensen donar diners directes a les famílies pobres perquè aquestes vagin al mercat privat a llogar. Això mou l’economia i dona llibertat d’elecció.
- Desregulació del sòl: RAND sovint ha assenyalat que les lleis urbanístiques massa estrictes són les que encareixen el pis. L’eficiència de mercat proposa simplificar els permisos per fer el mercat més àgil.
Eficiència de mercat aplicada a lo social
- Dades sobre ideologia: Si les dades diuen que un programa públic no funciona, es tanca i es prova un de col·laboració privada.
- Incentius: La gent respon a incentius econòmics. Si els dones tot gratis, el sistema col·lapsa per excés de demanda.
- L’Estat regulador, no gestor: L’Estat ha de posar les regles del joc i vigilar que ningú faci trampa, el mercat ha de moure els recursos de la manera més ràpida possible.
Molts detractors argumenten que aquesta visió ignora que la salut i l’habitatge no són mercats perfectes (una persona amb un atac de cor no pot comparar preus d’hospitals), i que posar l’eficiència per sobre de tot pot deixar fora les persones més vulnerables.
Enfilall
Deixa un comentari…