El diner i tot el que l’envolta es qüestió de fe?
El sistema monetari modern és l’exercici de fe col·lectiva més gran de la història. Quan el diner va deixar de ser mercaderia amb valor intrínsec (or/plata) per ser «diner fiat», va saltar de la física a la psicologia.
Quan els EUA van tallar el lligam amb l’or (1971) el sistema ens va demanar un salt de fe: confiar en la paraula d’un govern per sobre d’un metall físic.
L’etimologia no menteix: el crèdit
La paraula crèdit prové del llatí creditum, que significa confiança o creença. El banc creu, confia, que tu li tornaràs els diners, i tu creus que la societat acceptarà aquests números digitals a canvi de menjar o roba.
El consens social com a única àncora
En el cas del Brasil i la URV, es va demostrar que el valor no estava en el paper moneda sinó en el consens. La gent va decidir creure en la URV perquè era estable.
Si demà tothom deixés de creure que un bitllet de 50 € val 50 €, aquest passaria a ser un tros de polímer sense valor. El diner és el que els sociòlegs anomenen una realitat intersubjectiva: existeix només perquè milions de persones han acordat creure-hi.
La fe armada (L’Estat)
Però no és una fe cega o espiritual; és una fe sostinguda per l’Estat. L’Estat garanteix el valor del diner mitjançant:
- El curs legal: L’obligació per llei d’acceptar la moneda per cancel·lar deutes.
- Els impostos: L’Estat només accepta la seva pròpia moneda per pagar impostos. Això genera una demanda artificial: necessites la moneda per fe o per força per no anar a la presó.
Aquesta fe és en realitat una forma de submissió. Si deixes de tenir fe en el seu diner, el seu sistema de control s’evapora.
El diner és buit (no té substància pròpia). El seu poder resideix en la percepció de l’enemic. Si controles la percepció (com va fer el Brasil amb la URV), controles l’economia.
El perill de la pèrdua de fe
Si la fe s’esquerda, apareix la inflació o la hiperinflació. La inflació és la pèrdua de confiança en el futur d’una moneda. El sistema és estable mentre la infraestructura de la confiança (bancs, algoritmes, enginyers) funcioni sense errors.
El diner és l’única religió global on tothom creu, fins i tot els qui no creuen en res més. Segons l’historiador Yuval Noah Harari: El diner és el sistema de confiança mútua més tolerant mai inventat.
Enfilall
Deixa un comentari…