Ohkwá:ri-tón

Per penalitzar el moviment constant de diners que no crea valor tangible i incentivar la inversió productiva.

• Taxa Tobin (taxa sobre transaccions financeres): Aplicar un impost petit (per exemple, un 0,1%) a cada operació de compravenda d’accions, bons o derivats. Això desincentiva l’especulació d’alta freqüència i genera ingressos públics.

• Diferenciació en l’Impost de Societats: Oferir deduccions fiscals significatives a les empreses que reinverteixin els seus beneficis en R+D, maquinària o contractació, mentre es graven més els dividends i la recompra d’accions pròpies.

• Impostos sobre les plusvàlues a curt termini: Aplicar tipus impositius més alts als guanys obtinguts en menys d’un any per castigar l’especulació ràpida i afavorir els inversors a llarg termini.

Regulació bancària i de mercats

Posar barreres de contenció per evitar que el sector financer s’infli excessivament.

• Restauració de la separació bancària: Recuperar l’esperit de la llei Glass-Steagall, que separava la banca comercial (estalvis i préstecs a empreses) de la banca d’inversió (operacions de risc al mercat).

• Ràtios de capital més estrictes: Obligar els bancs a tenir més reserves de capital real per cada euro que inverteixen en actius financers complexos, fent que sigui més car especular que prestar a una PIME.

• Limitació de la recompra d’accions (Buybacks): Restringir la capacitat de les empreses per fer servir els seus beneficis per comprar les seves pròpies accions (una pràctica que infla el preu artificialment en lloc de millorar la producció).

• Banca Pública de Desenvolupament: Crear/potenciar entitats que prestin diners exclusivament a projectes industrials, tecnològics o de transició energètica que la banca privada pot considerar massa lents per obtenir beneficis.

• Garanties de crèdit: Programes públics on l’Estat avala una part dels préstecs que la banca privada atorga a l’economia real, reduint el risc per al banc i facilitant el crèdit a les empreses.

Reforma de la governança corporativa

Per canviar la mentalitat de maximitzar el valor per a l’accionista a curt termini.

• Incentius a gestors: Canviar estructures de bonus dels directius per lligar-los a indicadors d’economia real (creixement de vendes, ocupació, sostenibilitat) i no només a preus d’accions.

• Foment d’economia circular/social: Donar suport a models cooperatius o d’economia social on el benefici es reinverteix obligatòriament en l’objecte social de l’empresa.

Aquesta mentalitat es la que ha portat al desastre a empresses com Boeing en comprar McDonnell Douglas, que en realitat va ser una fusió inversa de la segona sobre la primera. Boeing va passar de ser dirigida per enginyers, on la seguretat i la qualitat eren l’únic que importava i el benefici era una conseqüència de fer el millor avió, a una dirigida per executius enfocats exclusivament en el preu de l’acció, les retallades de costos i la maximització de dividends.

Els caps ja no veien els avions, només veien fulls de càlcul i gràfics de borsa. L’economia financera es va separar físicament de l’economia real.

El resultat s’explica al documental Descenso: El caso contra Boeing, a Netflix.

Enfilall