Un moment. Com? La nova mecánica dels diners prioritza l’economia real?
La transició cap a la prioritat de l’economia real (treball, producció, consum) per sobre de l’equilibri de les xifres del govern (dèficit zero) s’explica per un canvi de paradigma que la MMT ha ajudat a popularitzar.
El govern no és una família
La visió tradicional diu: Si una família gasta més del que guanya, fa fallida; per tant, un govern ha de fer el mateix. La MMT corregeix això: Un govern que emet la seva pròpia moneda (com els EUA, el Japó o el Regne Unit) no pot fer fallida en la seva pròpia moneda. Pot crear-ne tanta com calgui. Per tant, el dèficit no és un perill de fallida, sinó simplement un apunt comptable de quants diners ha posat el govern en l’economia privada.
El recurs escàs no és el diner, és la capacitat productiva
Si un país té un 15% d’atur i fàbriques buides, la MMT diu que el govern està sent irresponsable si no gasta.
- Visió antiga: No gastem perquè no tenim diners (el pressupost ha d’estar equilibrat).
- Visió MMT / Actual: Gastem per contractar aquests aturats. Com que hi ha gent i recursos disponibles per treballar, crear diners per pagar-los no generarà inflació (perquè la producció augmentarà al mateix ritme).
La plena ocupació com a estabilitzador
Les polítiques actuals prioritzen la plena ocupació perquè s’ha entès que l’atur té costos socials i econòmics molt més alts que el deute:
- Un aturat perd habilitats (capital humà).
- L’atur genera inestabilitat política.
- Si tothom té feina, l’economia creix, i un deute de 3 bilions sembla més petit si el PIB n’és de 30.
Canvi de límit: del deute a la inflació
Punt clau: abans, la por era el deute públic. Avui, s’accepta que el deute es pot gestionar mentre els tipus d’interès estiguin controlats (MMT).
- L’únic límit real és la inflació.
- Si el govern gasta i ja no queden aturats (plena ocupació), llavors sí que els preus pugen perquè hi ha massa diners perseguint pocs béns.
- Mentre no hi hagi inflació descontrolada, el govern té permís per seguir prioritzant l’economia real.
Per què ho veiem ara (2024-2026)?
Després de la pandèmia, els governs van veure que podien injectar milions de milions d’euros i dòlars i que l’economia no s’enfonsava, sinó que es recuperava ràpidament. Això va trencar el tabú de l’austeritat. Ara bé, la tornada de la inflació el 2022 va ser el toc d’atenció que la MMT sempre preveia: pots gastar fins que els preus comencin a pujar.
Es prioritza l’economia real perquè s’han adonat que el diner és una eina pública infinita, mentre que el temps dels treballadors i els recursos naturals són limitats. El pressupost és només una eina per moure aquests recursos reals.
Enfilall
Deixa un comentari…